La salutació

La salutació civil

La salutació és un acte quotidià indicador de bona educació, consideració a l’altre i significa “soc aquí”, “ets conegut” o “t’he vist”.

Posaré uns exemples viscuts de situacions curioses.

1r) Al camp. Dos pagesos es creuen, es miren aixecant una mà o sols aixecant el cap i un diu: “Eeep!”, i l’altre respon i també diu: “Eeep!”, i cadascun segueix el seu camí.

2n) Fa anys, a l’estiu vivia en una urbanització a Catalunya. Prop de casa hi vivia un veí molt simpàtic, una persona feliç i molt educada, de nacionalitat flamenca (Bèlgica). Molts matins assegut davant la porta de casa seva saludava tothom que passava amb un “bon dia tingui” i un afable somriure.

Un altre veí de més amunt passava per davant del belga cada dia. Aquest, com sempre feia amb tothom, aixecava el cap i somrient deia l’acostumat “bon dia tingui”. L’alemany girava el cap, se’l mirava i no deia res.

Al cap d’uns dies, darrere l’afectuosa salutació del flamenc, es para, se’l mira seriosament i li diu: “Escolti: vostè i jo ens coneixem d’alguna cosa?”

El flamenc respon: “Doncs no, senyor veí.”

“Llavors no em saludi cada dia. Que ho passi bé. Adeu.”

3r) Una altra salutació estranya. Estant a Alemanya, cada matí esperava el bus per anar a l’hospital, a la mateixa parada. Un senyor amb una gavardina llarga fins als peus arribava a la parada i dirigint-se a mi em deia: “Guten morgen, zum Beispiel.” (bon dia, per exemple). Exemple de què?, em preguntava, i encara ara no sé el significat del “per exemple”.

Però avui dia la gent saluda poc, resten muts un al costat de l’altre. Exemple típic: a l’ascensor. Tothom està en silenci, no s’atreveixen a mirar-se, com a més freqüent, tots miren al terra o als botons de l’elevador. Alguns, els més eixerits, miren al sostre. I quan s’arriba al pis cercat tots surten alleujats ràpidament com si estiguessin a punt de perdre l’avió.

L’ambient és d’una fredor terrible, indicatiu d’un nivell alt de preocupació o soledat.

El més freqüent avui dia és desitjar-se bon dia, tarda o el que calgui, en entrar o en sortir d’un despatx, reunió, etcètera, malgrat que no es coneguin de res. Quan es troben dues persones ja conegudes el més habitual és donar-se la mà dreta, encaixar-la amb la del contrari i segons com es pot deduir la intenció o personalitat de l’altra.

Exemple: agafar-se la mà, estrènyer-la fort i sacsejar-la un cop a la vegada (símptoma de franquesa, amistat o acord).

Per contra, posar la mà al costat de l’altre sense prémer ni sacsejar-la i retirar-la lànguidament poc efusivament indica falsedat o de poc fiar.

Salutació asèptica

Avui dia, amb la pandèmia de la grip i amb afany d’evitar contagis, algú ha inventat una salutació que anomenarem asèptica, que consisteix a no estrènyer les mans, sinó utilitzar una de les dues modalitats:

–1a) Amb el puny tancat fer xocar amb el contrari la zona dels artells o

–2a) Tocar-se a través de la roba els colzes. Res més sonso i insípid. Esperem que quan la pandèmia acabi tot torni a l’habitual de tota la vida.

La salutació romana

En realitat ningú sap com se saludaven els antics habitants de Roma, únicament ens ho imaginem a través de les pintures d’època posterior. Un artista va inventar l’aixecament del braç dret uns 45 graus o més. Aquest acte va ser imitat pel dictador feixista italià Benito Mussolini com a emblemàtic del seu partit.

Aixecaven el braç per saludar, arribada, acomiadament o acord, acompanyat del soroll d’un cop de talons militar ben marcat. Quasi al principi del moviment feixista alemany, el seu líder, Adolf Hitler, va adoptar la mateixa salutació que els coetanis feixistes italians i anàlogament el dictador feixista espanyol Francisco Franco.

Aquest tipus de salutació exigeix que l’articulació de l’espatlla funcioni perfectament. Una repetició mol freqüent o exagerada provoca una inflamació d’un múscul de l’espatlla dificultant el moviment complet fins als 90 graus. Observant reportatges de l’època es veu clarament que el dictador espanyol fa el moviment de 0 a 30-40 graus de separació (adducció), possiblement per inflamació del múscul supraespinós de l’espatlla, responsable del moviment complet. No es va parlar mai d’això, potser per no denotar debilitat física del líder.

Salutació comunista

Aquests polítics, que es van estendre des de Rússia per tot el món, se saluden també de manera particular. A imitació dels feixistes, aixequen el braç dret però amb el puny tancat.

Salutació maçònica

Aquesta organització filantròpica ha adoptat una salutació consistent a aixecar el braç dret, posar la mà plana horitzontal a nivell de la nou d’Adam (larinx), actitud de com si et tallessin el coll. S’utilitza en tots els esdeveniments maçònics.

Salutació dels Boy Scouts

Robert Baden-Powell, fundador del moviment juvenil Scouts, anglès participant en les guerres de Sud-àfrica, va inventar una salutació diferent a totes. Consisteix a mantenir els dits de la mà dreta segon, tercer i quart junts i rectes, el primer agafa el cinquè dit i el manté retirat del costat dels altres i la mà dreta aixecada uns 30-40 graus, acompanyat d’un xiulet característic.

Salutació militar

Aquesta professió ha adoptat el costum de saludar-se, tant si estan en funcions de militar com si no. Consisteix a quadrar-se tot el cos fent un cop de talons ben audible al temps d’aixecar la mà dreta amb els dits junts fins a tocar-se la templa de la cara (si va sense gorra) uns segons, i si porta gorra fins a tocar-se la visera. Hi ha dues modalitats, l’estil francès, que aixeca el braç i manté l’avantbraç en supinació, ensenyant el palmell de la mà, i l’altra actitud (més freqüent), amagant el palmell, o sigui posant l’avantbraç en pronació (exemple de l’exèrcit espanyol, americà, etcètera).

Interpretació de la salutació

Hi ha qui creu que tots aquests tipus de salutacions eren per indicar que vas desarmat i no tens intenció de treure l’espasa, el sabre o la pistola.

Nogensmenys, avui dia, com abans, hi ha qui et saluda, tot i que no porta armes, i si et descuides t’apunyala per l’esquena.

El cert és que actualment, si no pertanys a cap organització en què la salutació és obligatòria, cadascú pot saludar com li vingui de gust.

De totes maneres, és un molt bon costum.