Pèricles i l'any nou

Ja tenim aquí l’any nou. Encara que el cos social hagi canviat de forma espectacular en les darreres dècades, queda quelcom d’aquella atmosfera especial que presidia les celebracions d’aquests dies especials en la intimitat de les famílies. Un cert esperit de balanç i de renovació, un anhel de pau i de solidaritat entre els homes. Quan en aquesta tercera dècada del segle XXI les societats tendeixen a la polarització i a la crispació, quan han tornat a fer acte de presència els insults als parlaments, quan sembla que remet la confiança en la democràcia aquí i en els països del nostre entorn europeu, quan augmenta de forma preocupant el descrèdit dels administradors de la cosa pública, serà bo que recordem les sàvies paraules del més gran dels estadistes grecs al poble d’Atenes. Pèricles s’adreça a l’assemblea des del pujol anomenat Pnyx en emocionat (i emocionant) homenatge als homes que havien mort per la pàtria: “El nostre govern no pretén imitar els dels nostres veïns; som, ben al contrari, un exemple per a ells [...] Quan un ciutadà es distingeix dels altres pel seu caràcter, el poble el designa per als càrrecs públics, no per dret de classe, sinó com a recompensa pels seus mèrits. La pobresa no és cap impediment entre nosaltres per ostentar càrrecs públics: qualsevol ciutadà pot servir la pàtria, per humil que n’hagi estat el seu naixement. No hi ha privilegi a la nostra vida política, ni en les nostres relacions privades; no tenim recels els uns dels altres, ni ens ofenen pel que facin els nostres veïns, encara que no ens agradi [...] Un esperit de mutu respecte preval en els nostres actes públics, i el respecte a l’autoritat i a les lleis ens impedeix d’actuar malament.” Tot un compendi de seny i d’altura moral, tot un manual de bones pràctiques per a l’exercici de la democràcia en qualsevol indret i en qualsevol època, formulat ja fa 2.500 anys i encara plenament vigent avui.

Les societats avancen quan lluiten contra les discriminacions i contra les desigualtats, quan els problemes s’afronten amb ànim de negociació i de pacte i no d’imposició, quan l’adversari no és vist com un enemic irreconciliable.

En definitiva, quan el bé comú és l’objectiu a assolir per damunt de les contingències i dels interessos espuris. Amb els seus defectes, que els tenia, la democràcia va néixer prop l’Acròpolis d’Atenes i de la mà de dirigents de l’estatura de Pèricles.

Bon any nou!