Ascensors

L’any passat, ho recordem o no, va ser calorós, amb un estiu allargat i temperatures de trenta graus a mil metres d’altitud durant cinquanta dies, quan, segons un informe expert, el més habitual era arribar a aquesta calor només cinc o set jornades.

Com a contrast, la setmana dels barbuts s’allarga. Amb fortes glaçades en dies successius, també a la vall central i no només a les parròquies altes. El canvi climàtic ja ho té, això, de passar d’un extrem a l’altre i no només la tendència a l’escalfament progressiu del planeta.

Que hagi vingut el fred després de les nevades és magnífic perquè es mantinguin les situacions favorables per als esquiadors a les pistes, sempre respectant les precaucions que calen per evitar sinistres, potser fins i tot fatals, a la muntanya. Sobretot amb el torb, que també va arribar no fa gaire.

Ja se sap que els responsables dels camps, com els pagesos, no paren de mirar el cel i demanen que nevi com cal, ni massa ni massa poc, amb calma i sense ventades. Una collita escassa queda curta i, si és gaire generosa, es tradueix en baixa de preus, competència més estesa en indrets forans...

Amb tot plegat, els qui en saben diuen que hi ha “or blanc” per a tota la temporada, que acostuma a estirar-se fins per Setmana Santa, que en aquest cas seria fins al dilluns dia 10 d’abril. Tant de bo el temps no convidi el turista a canviar massa aviat la muntanya per la platja.

I sí, ha nevat i fa fred. I alguns, i algunes, diran que no recordaven temperatures tan baixes en la vida. Exageracions, sens dubte, en un país de neu i d’hiverns amb glaçades. És cert que dijous, quan escrivim habitualment, la televisió catalana augurava una davallada de fins a deu graus negatius a la capital. Res insòlit, i encara menys a les parròquies mitjanes i altres. No demaneu dia i any, però no fa tant que a Encamp vam arribar a menys vint-i-dos. Per no parlar del Pas, on les condicions permeten la tornada del concurs internacional d’escultures de gel.

Així, segur que als ascensors es podrà sentir, de pujada o de baixada, el tòpic del temps que fa, en aquest cas del fred i dels estanys o rierols glaçats i de plantes víctimes del fred que crema. Potser fins i tot d’arbres del passeig del riu de la capital que ja havien arribat a florir prematurament. Fins i tot aportant dades numèriques de les temperatures, tot i que ni sigui recomanable filar tan fi, si no es vol rebre mirades de retret, de les dedicades a “setciències” arrogants.

A Vitòria-Gasteiz deien els padrins que tenen tres estacions meteorològiques: hivern, estiu i la del ferrocarril. Potser aquí podríem començar a dir que en tenim tres més: hivern, estiu i la nacional d’autobusos. En tot cas, a la velocitat a què passen els fulls dels calendaris, no trigarem gaire a sentir queixes per la calor. I encara rai si no ve acompanyada de sequera i podem tornar a gaudir de tots els colors del verd d’en Raimon a l’horitzó.