D'acord, parlem clar de la Shakira i del Piqué

M’han arribat comentaris sobre el meu anterior article, Som en plena evolució emocional, publicat el 22-01-2023, dient que no parlava directament d’aquests dos personatges, quan anomeno la Shakira al títol de l’article, i així és. No ho feia perquè no era la intenció. L’objectiu era fer conscient la societat del que succeeix avui, i diàriament, i que es veu reflectit en mesura en la història d’aquesta exparella.

Amb la meva tasca, em centro en temes relacionats amb el creixement personal, la gestió emocional i el foment de l’autoestima i la seguretat en les persones. Un dels temes que toco és el tema principal del meu article anterior. Però no sols aquest. De fet, em focalitzo en l’evolució en general en grans i petits, o en adults i infants.

No obstant això, arran de la petició per part de lectors i lectores, m’envalenteixo a parlar obertament d’aquest parell, basant-me en l’experiència i en el coneixement que acumulo en aquest camp i de la mà de companys que ja han dit la seva en aquest diari en relació amb aquesta novetat.

D’entrada, faig al·lusió al primer article publicat en aquest diari amb data 13-01-2023 per l’Albert Villaró, on, entre altres, diu: “Qui som nosaltres per jutjar l’altri?”, i és així. Sortosament, som en un punt de l’evolució en què tenim la llibertat de fer i dir el que considerem adient. Com fan Shakira, Piqué i la majoria de la població. Podem opinar? És clar, però quina rellevància pot tenir vers els afectats? La que ells hi vulguin donar, ni més ni menys. És a dir, ells ho decideixen i ells tenen aquest poder.

D’altra banda, Ramon Llorens, el 15-01-2023, “pel que sembla, un mentider que enganyava la seva dona no només no és reprovable i socialment acceptable, sinó que no “afecta” el futur dels nens. En canvi, tenir com a mare una dona independent que pensa pel seu compte, o sigui, una dona empoderada, és del tot inconvenient i censurable”. Aquí el Ramon s’ha lluït i l’aplaudeixo per les seves línies. Alumnes “nens”, en termes masculins, escolaritzats a sisè de primària i primer de l’escola secundària obligatòria que tinc a les aules m’han arribat a dir “millor el Piqué, millor el Piqué”. Què vol dir millor el Piqué? Aprovem la seva actitud i el seu comportament? És de debò un exemple a seguir per a les pròximes generacions? Compte! Com diu el Ramon, la Shakira és una dona empoderada, lliure i independent a la qual no cal un home com Piqué que l’acompanyi.

Ramon Villeró, per la seva part, publica, el 17-01-2023, un article relacionat amb aquest tema també, on diu: “Si totes les guerres fossin com aquesta, el món funcionaria una mica millor”. Al cap i a la fi, la cançó de la Shakira és amable. Es disculpa, agraeix, desitja el bé, aconsella, convida, queda ben ampla i es dona el seu lloc i valor de dona empoderada, o de “lloba”, com ella menciona. Puc dir de primera mà, arran dels testimonis que m’arriben a les meves sessions de coaching, que moltíssimes dones se senten identificades en moltes de les frases d’aquesta cançó.

Parlem de responsabilitat. Tant l’una com l’altre són els causants d’aquest aldarull a parts iguals, ja que allí on s’arriba en una relació, és responsabilitat d’ambdues parts. Una relació és un equip en què cadascú té la seva responsabilitat repartida d’una manera proporcional entre els seus membres. Si cadascú assumeix la seva responsabilitat, la relació funciona, si això no es compleix, esdevenen situacions indesitjades i desagradables com la present entre Shakira, Piqué i una part molt nombrosa de la nostra societat. Arribats a aquest punt, retorno al meu article anterior, en què faig menció de com aconseguir aquest equilibri.

Per un futur millor (For a Better Future). Qui s’hi apunta?