Has d'aprendre a conviure amb l'error

Acceptar que ens equivoquem no és fàcil. Estem acostumats des del col·legi que l’alumne que obté bones qualificacions és perquè encerta més que la resta, i l’error és vist com una cosa punible. Però la realitat és que l’er-ror és, precisament, la nostra millor font d’aprenentatge. D’acord amb Jim Kwik, “l’aprenentatge s’aconsegueix a través de la informació unida a una emoció”. Un error significa un cop per al nostre orgull, això és, una emoció negativa. D’aquí que aprenguem més dels errors que dels encerts.

Ray Dalio, un dels inversors més reputats del món, posava molt d’incís en el concepte d’er-ror en el seu llibre Principles. Hi comenta que és una part fonamental dins la millora contínua i que al cap del temps va acabar per gaudir cometent errors per no deixar de millorar mai.

Encertar totes i cadascuna de les inversions que fem en borsa és com voler guanyar un partit de tennis sense fallar un sol punt. Simplement, és irreal. Els tennistes estan acostumats a conviure amb l’error, i sabut és allò que el tennis és un esport d’errors. No obstant això, aquests errors no han impedit a Rafa Nadal ser el tennista masculí amb més Grand Slams de la història.

A la borsa passa una cosa molt similar. Hem d’aprendre a conviure amb l’error, perquè cal ser conscient que no podem prendre les decisions amb el 100% de la informació. Les decisions es prenen amb informació incompleta, per la qual cosa es generaran errors, però això no impedirà que les inversions experimentin un bon comportament. Això passa en tots els camps. Fins i tot la CIA, l’agència d’intel·ligència més potent que hi ha al món, pren decisions sense tenir el 100% de la informació.

Però no tenir tota la informació no vol dir que no puguem tenir una idea raonablement definida del que pot ocórrer en el futur proper. Que és, al cap i a la fi, del que tracta la inversió. No compres alguna cosa pel que val avui, sinó pel que ha de generar en el futur.

Durant la Segona Guerra Mundial, setmanes abans de la batalla de Midway, del 1942, l’almirall de l’armada Chester Nimitz va preguntar al departament d’intel·ligència que com estaven segurs que els japonesos atacarien Midway el dia i a l’hora assenyalats. La resposta va ser una cosa similar a aquesta: “Imagini’s que va a celebrar el seu casament i a mi no m’hi ha convidat ni n’he vist la invitació, però veig que hi ha una zona al poble on estan posant moltes cadires davant un arc, les floristeries han venut tot el seu estoc de flors i la millor banda de música ha estat contractada per a aquell dia... Amb aquesta informació em puc fer una idea que aquell dia se celebrarà un casament”. És a dir, tot i no saber tota la informació, som capaços d’inferir el que ha de venir. Per cert, els americans van encertar gairebé amb total exactitud el dia, l’hora i la zona de l’atac setmanes abans que ocorregués i va ser una batalla que va canviar el curs de la guerra al Pacífic.

Per sort, quan invertim en borsa no tenim necessitat de ficar-nos en batalles que no sabem si guanyarem, podem triar únicament entrar en aquelles en què pensem que encertarem amb un alt percentatge de probabilitat. Atès que hem de predir quant ha de guanyar l’empresa en el futur i no tenim tota la informació, la manera d’incrementar la probabilitat d’encertar és invertir en companyies amb un model de negoci provat al llarg del temps i que, simplement, hagin de replicar una vegada i una altra la mateixa estratègia que ja els ha proporcionat tants d’èxits. Aquestes companyies solen complir una sèrie de criteris comuns que expliquen l’èxit dels seus models de negoci. Un exemple seria identificar aquelles que es beneficiïn d’una tendència estructural. Sembla lògic que si una empresa està facilitant un nou canvi tecnològic (electrificació, automatització) o, simplement, es beneficia d’una tendència (economia circular, benestar i salut etc.), tingui més capacitat de créixer que altres companyies que no ho estiguin fent. Una altra característica seria identificar aquells líders en sectors de nínxol. Aquestes companyies solen allunyar la competència de multinacionals, que no els compensa emprar gaires recursos en un mercat que tot just els fa moure l’agulla dels beneficis en el seu compte d’explotació. Aquestes companyies tenen la capacitat de dominar el seu mercat i fins i tot a continuar con- solidant-lo.

Tot i que la informació sigui incompleta i que cap inversor no estigui exempt d’errors, aquest tipus de característiques incrementaran la probabilitat d’encertar, que, al cap i a la fi, és la clau de la inversió. Tot i que puguem passar per èpoques més complicades de borsa, el que és realment important és detectar si les companyies de la cartera estan generant valor i presentant uns bons resultats. Si fos així, en algun moment, aquest valor tornarà a atreure el preu com si es tractés de la força de la gravetat. En aquest tipus de companyies, el temps és al nostre costat.

* Sergio Barrado, Financial Analyst - Fimarge SFI, SA