La tribuna
'Rug pull'
L’ús fraudulent de les noves tecnologies i la innovació delictiva
En l’atractiu sector dels actius digitals o criptoactius, i en el món de les finances descentralitzades, han sorgit un gran nombre de projectes que, a més de ser interessants i d’aparença sòlida, també ofereixen oportunitats d’inversió que mereixen la consideració dels inversors.
No obstant això, l’ecosistema que gira al voltant de la blockchain és ambivalent i compleix l’adagi que també en el bé afloren tècniques o metodologies de defraudació innovadores. O el que és el mateix: no hi ha un sistema incorruptible.
Doncs bé, entre els projectes fonamentats en l’ecosistema blockchain també troben el seu espai els delinqüents tecnològics que fan servir campanyes publicitàries agressives i enganyoses per aconseguir atreure aquells inversors que confien en les recompenses i les promeses associades a la seva inversió.
Poc després, els inversors descobreixen que el projecte no té liquiditat i que han estat víctimes d’un rug pull.
Un rug pull és una estafa en la qual un creador d’un projecte d’actius digitals o un grup de ciberdelinqüents fingeixen tenir un projecte legítim i recapten diners a partir d’una oferta inicial.
En realitat, tenen la intenció des de l’inici de desaparèixer amb els diners recaptats i deixar els inversors sense les seves contribucions al projecte. O bé, sense desaparèixer, pretenen aparentar que el projecte funciona sense donar compliment a les seves promeses.
Així mateix, és freqüent observar que les inversions dutes a terme per les seves víctimes, mitjançant actius o monedes digitals, es transfereixen a moneders freds o cold wallets a causa que aquests moneders permeten conservar l’anonimat del titular i en dificulten la confiscació i el posterior decomís.
Fins a cert punt, a la majoria dels inversors no els resulta fàcil denunciar aquest tipus de pràctiques, atès que ningú vol reconèixer que ha estat víctima d’un engany i, alhora, també sorgeixen dubtes quant a la viabilitat d’una acció judicial per recuperar les inversions.
Malgrat les dificultats, mantenir una actitud passiva comporta ser permissius amb el delinqüent i, al mateix temps, col·laborar en la promulgació de l’efecte crida, com ja s’ha vist en la reiteració de fraus en altres projectes nascuts a l’ecosistema blockchain.
Per tot això, resulta essencial posar en coneixement de les autoritats competents qualsevol tipus de fet que pugui revestir caràcter penal, així com la identificació dels autors responsables de les conductes delictives.
En efecte, els delinqüents tecnològics també han estès les seves xarxes al Principat d’Andorra tot atenent el component internacional d’aquest tipus de delictes i, a més, s’uneix al fet que la tecnologia els permet delinquir des de països on resulta difícil identificar-los per la manca de col·laboració de les autoritats estrangeres per a la persecució i l’opacitat dels països on estan situats.
Per tant, a més de les accions judicials que pugui exercitar qualsevol inversor afectat, la cooperació judicial internacional en matèria penal es converteix en una peça clau per a l’èxit en la persecució d’aquests delictes a fi que els autors n’assumeixin les responsabilitats.
* Xavier Vilanova, Soci d’Adagi Advocats