La tribuna
Les mútues ara i abans a la parròquia de Canillo
Han passat 141 anys i continua vigent com el dia de la seva creació
Avui parlarem de la Mútua Unió de la Societat de la “Crema”.
El diumenge dia 5 de febrer va tenir lloc la reunió de la “Crema” a casa Comuna. Hi vaig assistir en tant que recaudadora. Feia dos anys que no es feia a causa de la pandèmia i aquest any s’ha pogut tornar a celebrar.
Partim des del principi:
L’any 1882 un capellà de la parròquia, mossèn Josep Canut, va demanar a uns quants ciutadans de crear una entitat que ajudés de manera solidària a pagar les desgràcies per culpa del foc, a les cases, bordes, eres, corts, coberts i cabanes de la parròquia.
Han passat 141 anys i aquesta societat continua vigent com el dia de la seva creació.
Actualment, totes les cases pairals de la parròquia hi són adherides, fins i tot el Comú.
Explicaré breument com funciona. La junta, que es reuneix el segon diumenge abans de Carnaval, consta de dos secretaris nomenats a perpètua, quatre comissionats i tres recaptadors “cobradors”. Un per Soldeu, pel Tarter, Ransol, l’Aldosa, els Plans, un per Canillo i un pel Forn, Prats i Meritxell i són nomenats per un any.
És una societat sense ànims de lucre. Cada casa declara un valor per cada immoble. Primer era amb duros (1940), després amb pessetes i ara amb euros. En cas d’incendi, cada associat paga proporcionalment al sinistrat la quantitat que hi té assignada, i el sinistrat rep també la quantitat que li pertoca segons el seu capital per pagar els gestors del sinistre. Gràcies a l’Honorable Comú, que té per valor el 70% del capital i és el que pagarà més en cas de foc.
Actualment tothom té una assegurança particular i també existeix el cos de bombers.
En la creació de la mútua no hi havia res d’això. Els socis de la mútua són vitalicis fins que els succeeix el més proper descendent: hereu, pubilla, etc.
Com ja he dit, els secretaris són nomenats a vida perpètua i tenen la custòdia de dos llibres, el d’actes i el dels capitals, que s’han mantingut sempre per duplicat, això es feia en cas de cremar-se’n un, hi quedava el segon. Avui en dia tot està escanejat.
Els comissionats i recaudadors són nomenats per un any. Al 1947, la mútua va acordar l’adquisició d’unes mànegues per posar boques d’incendi. Aquesta mútua pot semblar avui obsoleta però es manté vigent i que aquesta mostra de solidaritat social sigui un exemple per a les generacions futures per retrobar els valors que han forjat la identitat de la societat andorrana.
Per acabar, voldria lamentar la manca d’assiduïtat dels socis a les reunions anyals. En temps passat el qui no hi assistia havia de pagar una multa de 2 a 5 pessetes.
Gràcies als dos presidents actuals, Josep Torres Babot de casa Jep i Josep Casal Casal de casa Gabatxó, que per molts anys puguin continuar amb salut.
Recordarem que fa anys el Sr. Toni Calvó Armengol, que descansi en pau, va escriure un llibre sobre “la Crema” (A Case Study in Manual Fire Insurance). També l’Honorable Comú de Canillo va editar un llibre sobre aquesta mútua l’any 2000. Si voleu més informació, consulteu-los tots dos, que són molt complerts.