El potencial del 'coliving' a Andorra

A Andorra i al món han anat sorgint noves alternatives residencials que han anat guanyant posicions en el sector immobiliari en els últims anys atesos, sobretot, els canvis socioculturals actuals, com ara la dificultat per a accedir a la compra del primer habitatge, la baixa taxa d'emancipació, el retard del matrimoni i de la paternitat, així com la necessitat d'interacció social.

Entre aquestes noves opcions està guanyant cada vegada més pes una nova tipologia d’habitatge que combina els espais privats amb espais comunitaris, com ara biblioteques, cuines, bugaderies, zones d'oci i treball i fins i tot piscines i gimnasos: el coliving. Aquesta nova modalitat de viure de manera temporal es posiciona, principalment, entre joves professionals, generalment de 25 fins a 35 anys, però també s'estén entre altres franges de població, com és el cas de la gent de la tercera edat. Els qui trien aquesta fórmula comparteixen, així, espais i serveis que fomenten una interacció contínua entre els residents construint una “comunitat” entre veïns. Es tracta d’habitatges compartits que afavoreixen la convivència dels residents i fomenten l’economia col·laborativa.

Aquests espais de coliving, en algunes ocasions, també integren espais de coworking potenciats per l’augment de la mobilitat laboral i les noves polítiques de flexibilitat en el teletreball, on professionals individuals, empresaris o empleats de diversos sectors poden desenvolupar la seva activitat laboral com a alternativa a les oficines tradicionals. En aquest cas, aquests espais són compartits tant per persones que només acudeixen a ells a treballar com per residents habituals. D'aquesta manera, l'espai domèstic passa a ser una cosa secundària, promovent un estil de vida flexible i funcional.

En el cas d’Andorra, el coworking ja està força estès al país. A partir del 2014 va anar apareixent aquest nou format d’oficines compartides i des de la pandèmia aquesta nova modalitat de treball ha augmentat la seva presència i s’ha anat consolidant encara més. En canvi, si s’analitza l’oferta del mercat de coliving, aquesta encara es troba en una fase molt incipient a Andorra, trobant únicament tipologies residencials i apartaments amb alguns espais i serveis compartits.

Però a nivell internacional, aquesta nova tipologia d'habitatge compartit, essencialment en règim de lloguer, es preveu que segueixi a l’alça en els propers anys, suscitant interès dins dels principals actors en el mercat immobiliari, principalment fons d’inversió europeus i nord-americans.

Països europeus com és el cas dels països nòrdics ja porten anys implantant aquestes solucions alternatives com a habitatge de lloguer. A Espanya, aquest sistema residencial està agafant cada vegada més importància en les principals ciutats com Madrid i Barcelona, on es troba el major nombre de llits de coliving.

Davant d’aquesta situació i tenint en compte també que Andorra compta amb un percentatge força alt d’empreses constituïdes per persones no residents, aquest tipus d’habitatge compartit és una oportunitat per introduir nous models de negoci i per accelerar el desenvolupament d’un ecosistema emprenedor andorrà, en facilitar espais on les persones podrien viure, crear sinergies i compartir amb altres professionals afinitats, estils de vida i lligams socials.

Pel que fa a la regulació, el país ha fet un pas endavant, ja que aquest tipus d’espais residencials comunitaris no tenien encaix en el marc normatiu fins aquest passat 1 de desembre quan es va aprovar la Llei de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació, que caldrà desenvolupar reglamentàriament. L’objectiu d’aquesta llei és regular l’acollida de nòmades digitals, establir un règim per a la creació d’acceleradores d’innovació i regular l’allotjament en espais comuns complementaris (coliving).

Segons la nova regulació, aquests nous espais comuns complementaris es permetran construir en sòls destinats a ús residencial o altres usos compatibles amb aquest tipus d’edificació. Pel que fa als contractes d’aquests nous models d’habitatges, la llei preveu l’obligació de fixar els espais que es lloguen, altres indicadors contractuals, les obligacions de les parts, així com que es fixin unes normes bàsiques de convivència.

Així, avui dia, la creació i el desenvolupament d’aquests espais d’habitatge al Principat tenen un gran potencial transformador en la vida de les persones i poden posicionar-se a Andorra com un pol d’atracció pels que vinguin a viure per emprendre.

* Miguel Ochoa, Director de Financial Advisory de Deloitte