Si no plores, se't queda la tristesa a dins i et fa mal el cor

Aquestes paraules les ha dit recentment una nena d’onze anys en una aula de sisè de primària d’una escola pública on he anat a impartir un taller que anomeno “Les emocions son el nostre motor”. Aquest taller precisament s’enfoca en una sèrie de preguntes de reflexió cap al grup d’alumnes relacionades amb les emocions, què son i com les sentim i/o gestionem. També s’hi inclouen 3 casos pràctics que descriuen diferents situacions en les quals ells i elles es troben a diari i requereixen una bona gestió de les emocions per tal que la relació amb els companys i companyes sigui saludable i bona per a ambdues parts.

Trasllado i difonc aquesta experiència a lectors i lectores en edat adulta, perquè casos pràctics com els que duc a terme en aquest taller ens els trobem a diari també en el nostre context. Moments o circumstàncies que intentem passar o resoldre de la millor forma possible dins les nostres capacitats, experiència i habilitats desenvolupades, però que no sempre desenllacen de forma satisfactòria. I per què? On rau l’origen d’aquell malestar o aquell sentiment d’insatisfacció? Aquella sensació d’“això no m’agrada” o bé “això no ha anat com jo esperava” o bé “no és així com jo ho pretenia” etc. Aquestes sensacions esdevenen de la manca de consciència que tenim en les nostres emocions i les dels altres. Si totes i tots actuéssim amb major empatia i assertivitat, la forma de relacionar-nos seria millor i ens aportaria major benestar. Però és clar, actuar amb empatia i assertivitat requereix un grau important de gestió de les nostres emocions, d’estar connectats i connectades amb elles, i no només en nosaltres mateix@s, sinó també pensar amb les persones que reben el nostre missatge.

Sovint, res d’això que dic ens resulta fàcil, perquè no ens ho ensenyen des de petits. Com he dit en altres articles o a la ràdio, no hi ha una assignatura a primària que s’anomeni Intel·ligència emocional o Gestió emocional, tampoc a molts dels nostres pares, mares, avis i àvies els hi han ensenyat, i fins i tot alguns/es mestres que actualment tenim a les aules ho desconeixen, perquè ho aprenem, els qui hi estem interessats/es a aprendre-ho, en edat adulta, mitjançant un procés de reeducació cap a nosaltres mateix@s.

Així doncs, això fa que ens trobem amb conflictes a resoldre o situacions poc agradables i allunyades del que ens agradaria. Precisament per aquest motiu imparteixo aquest taller a primària, perquè com més aviat ens atansem a les nostres emocions, les escoltem i ens permetem sentir-les, més ben preparades i preparats estarem per afrontar situacions que requereixen una bona gestió emocional en les relacions del nostre entorn, començant per casa, passant per la feina, amistats, etc. Pot resultar més entenedora la paraula “autocontrol”, encara que als coaches ens agrada més expressar-ho com a gestió emocional, ja que en el fons és així, i l’autocontrol reprimeix i fomenta un perfil de conducta passiu, mentre que la gestió emocional permet sentir i expressar des de l’empatia i fomenta un perfil de conducta assertiu.

Em va encantar com una nena d’onze anys és capaç d’entendre la necessitat que tenim els humans d’expressar i sentir les nostres emocions. Desitjo que les noves generacions impulsin una forma més saludable i més satisfactòria de relacionar-nos, i l’origen per assolir aquest objectiu és precisament aquest, aprendre a gestionar les nostres emocions, escoltar-les, sentir-les sense por, naturalitzar-les i no crear prejudicis vers els i les altres i acceptar-nos com som, com més aviat ho fem, millor.

* Fàtima Bentoldrà Fernández, Coach i docent