Equilibri institucional

M’agrada pensar en els trenta dies que ens separen de les eleccions com el principi de noves mirades pel país i de noves maneres de treballar per Andorra, siguin aquestes les del nostre partit (Concòrdia) o les d’altres formacions. Encara m’agrada més (i em sembla més important) plantejar les eleccions que s’acosten com una qüestió de principis: dels principis que no tenen a veure amb el temps, sinó amb els valors.

D’ençà que hem emprès el viatge amb Concòrdia hem participat en desenes d’entrevistes i debats. Durant aquests mesos, per cada pregunta sobre les propostes que Concòrdia té per a Andorra, n’hem rebut almenys una sobre qui formaria part de quina llista, sobre les parròquies en les quals ens presentaríem i sobre els pactes als quals podia arribar la formació.

En el cas dels pactes, les preguntes dels mitjans han donat lloc a paraules repetides fins a l’avorriment. Sabíem que Concòrdia no pactaria amb cap partit nacional i que sentíem simpatia pel projecte de dos grups parroquials: Agrupament Encampadà i Desperta Laurèdia. Al primer li desitgem encerts malgrat no presentar-se amb nosaltres. Amb el darrer, amb qui compartim bona part d’afiliats, ens hem entès per fer equip.

Darrerament, una de les preguntes que més sentim des de Concòrdia és què passarà després de les eleccions en cas que el partit tingui la clau de la governabilitat. Davant aquesta possibilitat, la nostra resposta tampoc ha canviat: si Concòrdia no pot formar Govern com a soci majoritari o en igualtat de condicions, el seu rol es troba al Consell General. Per més claredat: no es troba ocupant ministeris, ambaixades o altres estaments polítics, sinó al nostre parlament.

Si no podem conformar la nostra pròpia majoria, facilitarem la investidura del partit que guanyi les eleccions. Permetrem la governabilitat sense acceptar cap càrrec, però amb un control actiu des del Consell General. Aquest escenari donaria lloc a un Govern en minoria i permetria que el parlament torni a ser el centre veritable de la nostra política. Obligaria el Govern a discutir cada llei que presenti amb la resta de grups. Reforçaria el debat sobre el futur del nostre país, després d’anys en els quals el Consell ha quedat relegat a ser un teatre, a ser un aparador d’idees i de persones amb poca incidència real.

És una gran contradicció que el Consell General esculli el cap de Govern, que segons la llei pot ser qualsevol persona de nacionalitat andorrana, i que els ministres (no forçosament electes) facin les lleis del país, amb assessorament estranger. Que la partida al Consell General estigui jugada abans de començar a debatre els textos i que la mirada de la política es concentri únicament en l’executiu i en els quatre anys que dura un mandat.

Necessitem que la iniciativa legislativa consisteixi més en les proposicions de llei, que emanen del parlament. Necessitem concòrdia: que els grups pactem per construir des de la planificació i la racionalitat de les propostes per un país de la mida d’Andorra. Que l’oposició no sigui l’equip contrari, relegat a la banqueta política, sinó un actor imprescindible a l’hora de donar forma al futur i la vigilància necessària de l’acció del Govern. Necessitem també acords plurals i pactes més enllà del dorsal, de l’equip amb el qual ens hem presentat a les eleccions.

Malgrat els debats que vindran, malgrat porta a porta que es tornaran agres, i on la crítica personal malauradament ocorrerà, és important recordar quelcom de fonamental: la gran majoria de persones que fem política compartim la voluntat que Andorra prosperi. Les victòries del Consell General i del Govern durant els pròxims anys, governi qui governi, seran també les victòries de la gent, victòries de país. Tant de bo que aquestes siguin nombroses.

Els vots són la possibilitat d’incidir més en les problemàtiques del país. Són importants en la mesura que permeten construir el futur d’Andorra i la cita amb les urnes del dia 2 d’abril decidirà l’equilibri de forces. Ara, hem de tenir present que el poder no serveix de res si s’utilitza únicament per mantenir-lo. S’utilitza també malament si satisfà demandes puntuals del present sense tenir en compte la sostenibilitat, en temes tan rellevants com les finances de l’Estat i el territori.

Des de Concòrdia farem tot el possible per fer un bon resultat electoral, però l’orgull més gran no serà el d’obtenir un nombre de consellers més o menys dilatat. Serà saber-nos coherents amb el que hem defensat fins ara. Serà el convenciment de posar les accions on hem posat abans la nostra paraula, i l’orgull de fer propostes útils i de la feina ben feta.

*Cerni Escalé Cabré, Cap de llista de Concòrdia a les eleccions generals