Les guerres i l'urani empobrit

L’actual situació internacional iniciada per la guerra d’Ucraïna amb una gran central nuclear que en realitat són tres, enmig de les operacions bèl·liques i en perill de destrucció perquè qualsevol dels contendents, involuntàriament, iniciï una fuga de material radioactiu. La restricció de carburants fòssils utilitzats per totes les indústries europees, així com la calefacció de cara a l’hivern, creant una greu crisi econòmica de tota la zona i rere la pandèmia de la covid. Podem qualificar-ho de guerra a Europa. Sí, és una guerra perquè afecta tothom pel que ha sigut acceptat amb l’eufemisme d’efectes col·laterals per treure l’efecte psicològic terrorífic d’estar en guerra.

No és broma explicar els possibles efectes d’una fuga radioactiva (a prop tenim l’exemple de Txernòbil i Fukushima). Són semblants a una bomba atòmica com les provades al Japó a Hiroshima i Nagasaki. Centenars de milers de morts immediatament i una altra xifra superior o de més del doble d’afectats per la radiació secundària, com ara cremades, càncers, etcètera. Mort de tot el bestiar i l’agricultura.

Seria el final de l’Europa que hem conegut, estimat i on hem crescut, el centre de la cultura occidental, etcètera. No quedaria quasi res durant molts anys. I també no hi restaria res durant anys i ni lloc per als nostres descendents. La vida i la natura tenen una força increïble per sobreviure. Així, naixerien de nou plantes i animals, però diferents, monstres que no ens podem imaginar com serien.

Dins d’aquest context bèl·lic cal parlar també de l’anomenat urani empobrit. És el producte residual de les centrals nuclears. Com que no sabien què fer-ne li van trobar una nova destinació fruit de les seves característiques: l’urani empobrit és un isòtop l’original el qual té una característica ideal per fer més mal a l’enemic: amb la fricció s’escalfa a altíssimes temperatures. Una bala recoberta d’aquest material en impactar contra el blindatge d’un tanc, per exemple, provoca una temperatura molt alta al lloc de l’impacte que és capaç de fondre la protecció del giny i en lloc de rebotar, penetrar a l’interior, on tot seguit explota. L’explosió resultant provoca una disseminació de partícules radioactives que contaminen àmpliament la zona i també les persones.

Durant uns anys molts dels soldats presents a prop de les esmentades explosions, uns presentaren una malaltia o síndrome desconeguda que s’anomenava pel lloc on començaven els símptomes, així, es conegué com a síndrome del golf Pèrsic, síndrome d’Iran, de Kosovo o de l’antiga Iugoslàvia, i també un augment anormal de leucèmies, que acabaven amb la vida dels desafortunats soldats.