La tribuna
Aprenem conscientment dels nostres errors?
El món evoluciona amb tanta rapidesa que en edat adulta cal fer alguns reajustaments
El 8 de març ha tingut lloc el Dia internacional de la dona i el 19 el Dia del pare. Pensant en ambdues figures, dona, pare i a la vegada home i mare, i sent conscient de com actua i avança la societat d’avui, m’ha vingut a la ment la pregunta que encapçala aquest article.
Soc molt defensora de la reeducació en edat adulta. Totes i tots hem rebut una educació per part dels nostres pares i mares que s’emmarcava en un moment de la història diferent del d’avui. El món evoluciona amb tanta rapidesa que en edat adulta cal fer alguns reajustaments i actualitzacions a les formes i/o maneres que ens han estat ensenyades, i que sens dubte i en la majoria de casos han estat amb bona intenció.
No obstant això, vist com la societat d’avui gestiona les seves relacions (de tot tipus), l’educació emocional manca, a casa i a l’escola, el que fa que ens equivoquem en perspectiva d’opinió i en comunicació alhora.
Totes i tots cometem errors, però sovint els dediquem poca atenció a aquests errors. Diem: “Casunlolla! Com ha passat això?” i seguim endavant, seguim per la vida amb l’automàtic posat, sense ser prou conscients de la repercussió que aquesta manca de gestió pot tenir, vers tu mateix/a i les persones del teu voltant, i en moltes ocasions sense veure com ho hauríem pogut fer millor, amb els fills/es, amb la parella, mares, pares, amb els i les companyes de feina... i moltes i molts, diuen que sí que aprenen dels seus errors, perquè és el que queda bé i el que s’ha de dir o fer veure, quan realment i simplement ho deixen passar, ho acumulen a la motxilla que duen invisible, com una cosa més sense importància. I aquest, lectores i lectors, és el pitjor error que podem cometre, ja que ens marca un estil de vida, una manera de viure i ser conscients o no, de la nostra vida i el pas per aquesta, i per tant, la satisfacció i benestar que puguem sentir i gaudir.
Aquest mes de març he estat impartint un taller per a dones, que he anomenat Temps per a tu. Jo he compartit i difós eines, recursos i estratègies de coaching per tal que elles entenguin la importància de prioritzar-se, cuidar-se i mimar-se, i a la vegada com poder trobar aquests espais de temps per dedicar-se a elles mateixes, i elles han compartit experiències personals que ens han ajudat a totes a retroalimentar-nos i aprendre les unes de les altres. Ha estat molt enriquidor per a les assistents i per a mi mateixa.
Taller rere taller, no puc sinó confirmar i reafirmar el poder que tenim les dones, la capacitat d’acció i l’habilitat de modelar el nostre entorn perquè la vida avanci i no ens quedem embussades, ni nosaltres ni les persones del nostre voltant, que sovint arrosseguem.
D’acord amb els testimonis que acumulo, acompanyant persones en els seus diferents processos com a coach, puc dir que la dona (o mare en alguns casos) falla en les seves relacions (de tot tipus) en assumir massa responsabilitat, en no sentir-se prou mereixedora o no sentir-se prou bona, és a dir, manca d’amor propi, i l’home (o pare en alguns casos) falla en assumir menys responsabilitat que la dona, i en no interessar-se per assumir-ne més, és a dir, manca de vincle, compromís o esforç. Sortosament, hi ha excepcions, i també hi ha persones que sent conscients d’això es deixen acompanyar per professionals en aquest sector, i mitjançant aquest procés de millora, gaudeixen de relacions i d’entorns més satisfactoris.
En un dels programes de ràdio en els quals participo, he explicat la meva teoria dels quilòmetres de la vida, que us convido a conèixer, ja que sens dubte no us deixarà indiferents i més probablement us hi sentiu identificats/es.
Així doncs, ja siguis, dona, home, mare o pare, et convido a fer-te conscient dels teus errors, a reeducar-te en edat adulta, a destinar temps a les emocions que aquestes equivocacions ens provoquen, i a comunicar amb les persones implicades, si s’escau, el que ha succeït, trobant un equilibri entre els membres d’aquest equip, amb la finalitat de gaudir de relacions sanes, d’estar bé, millor i transmetre-ho així a les noves generacions. For a Better Future –Per un futur millor–.