Polítics

Sempre he cregut que les persones que es dediquen a la política tenen o haurien de tenir una vocació de servei encarada a millorar el país i de retruc la vida de tots els ciutadans i ciutadanes que hi habiten.

Segurament soc una idealista o més aviat una ingènua de cap a peus.

De fet, potser no soc tan rareta com em pensava, busco i trobo la paraula política, prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions. Doncs per analogia les dones o homes polítics són aquelles o aquells que haurien de centrar els seus esforços en accions per solucionar o fer progressar el país i tots els seus habitants.

No soc cap entesa en política, però m’interessa com a ciutadana, tot i que amb els anys l’interès ha anat minvant, però no per una qüestió d’edat, sinó perquè cada quatre anys es repeteix incansablement el mateix escenari.

M’explicaré, abans de la campanya electoral es perfilen i visualitzen els diferents partits que es presenten: uns, nous de trinca, altres, repetidors, n’hi ha que s’han reconciliat i n’hi ha alguns altres que han ressorgit. Davant d’aquesta diversitat, l’elector pot estar engrescat, visca la democràcia!, tria i remena, però també podria estar marejat, perdut i demanar-se: “Amb tanta candidatura ,cap a on he de dirigir el meu vot? A qui puc fer confiança?”

Perquè quan s’engega el tret de sortida i s’inicia la campanya electoral, tot és un ball de somriures, de frases ben estructurades i repetitives, i sobretot de molt bones intencions, llavors puc entendre i compartir la desafecció de la qual es parla l’endemà de les eleccions, ja som pocs els que votem en aquest país i a més, si comptem les abstencions o els vots en blanc, la conclusió és ben ràpida d’enunciar, o la política no interessa (que pot ser) o la classe política, excepcions fetes, no està gaire ben vista per la població en general.

Per què? Què volem els ciutadans?

Penso que no volem discussions estèrils ni picabaralles entre partits, ni repartiments de cadires, desitgem més acció, més actuacions encarades a millorar la quotidianitat de tots els habitants d’Andorra i no tants discursos pomposos.

Volem dirigents matiners, treballadors, de discurs planer, entenedor, transparent, no tan encorbatats i millor ben arromangats per solucionar les problemàtiques presents i per venir.

Tot és qüestió de creença i sobretot de confiança en majúscules, molts ciutadans i ciutadanes han deixat de creure i sobretot de confiar.

Molta sort a tots els electors i electores, ben aviat caldrà destriar el gra de la palla, tenir ull i dots de psicòleg avançat.

I a tots els candidats i candidates, si us plau, no ens decebeu!