Per Andorra, per nosaltres i pels que han de venir

“Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més intel·ligents, sinó les que millor s'adapten al canvi.”

(Charles Darwin)

En altres èpoques, algunes de molt llunyanes, la llibertat consistia a poder participar a la vida comunitària vetllant pel bé de la col·lectivitat. Amb les revolucions de final del segle XVIII, la llibertat ha esdevingut sinònim de llibertat individual. En els darrers decennis, amb les noves tecnologies i l’aparició de les xarxes socials, aquest fenomen s’ha accentuat. Hem de poder continuar gaudint del nostre entorn, i del que no es tracta és de tornar enrere, sinó de trobar un nou punt d’equilibri entre la llibertat individual i la preservació dels béns comuns, ens hi juguem molt.

Durant mol de temps la Natura només ha constituït el fons de les nostres accions, però això està canviant i així ho indiquen la majoria d’estudis científics. En aquest sentit, l’informe Els límits del creixement, del 1972, altrament conegut com a informe Meadows, promogut pel Club de Roma, així com molts altres informes posteriors com els que han estat emesos pel GICC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) des del 1990, ens alerten dels perills que comporta un creixement infinit en un món finit i dels efectes que el nostre desenvolupament ha i està causant al medi natural i als altres éssers vius que hi habiten. Això no vol dir que haguem de deixar de créixer, sinó créixer d’una manera més adequada i apaivagada amb el nostre entorn natural, en altres paraules, hem de ser més resilients.

La Natura, doncs, passa al primer pla, pren un altre significat i juga un altre rol, lluny de ser estable i tranquil·litzadora, i esdevé difícil anticipar el seu comportament. Ens trobem segurament davant d’un dels desafiaments més importants als qual la humanitat hagi hagut de fer front. Haurem d’afrontar cada vegada més noves inestabilitats o externalitats negatives, com ho anomenen els economistes, increment dels gasos d’efecte hivernacle, acidificació dels oceans, pol·lucions de tot tipus, pèrdua molt important de biodiversitat.

Davant d’aquest canvi de paradigma, haurem de modificar la nostra manera d’enfocar la realitat. Particularment, aquesta necessitat s’haurà de veure reflectida en l’estructura del mateix Govern, atès que és ell qui dirigeix l’administració de l’Estat i en determina la seva política nacional i internacional. En un futur molt proper, així ho espero, la planificació del territori i l’obra pública hauran de quedar supeditades, de manera orgànica, a la protecció del nostre entorn natural, d’una manera assenyada i equilibrada. No crec que tingui gaire sentit mantenir un ministeri de Territori independent del de Medi Ambient, aquesta separació ha deixat de tenir sentit. La meva convicció profunda és que són les dues cares d’una mateixa moneda.

Quin pot ser el rol del Consell General en les mesures d’anticipació en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica?

Passi el que passi el dia 2 d’abril, i independentment de com quedi constituït el futur Consell General, aquest haurà de prendre la seva part de responsabilitat en la política d’anticipació que proposi el futur Govern.

Els membres de la cambra hauran de ser capaços de plantejar-se les bones preguntes i proposar, de manera consensuada, solucions adequades i acceptables per part dels ciutadans, per poder-hi fer front, mitjançant un debat constructiu, en el marc del control de l’acció de Govern, de les proposicions de llei i de les propostes de resolució. És imprescindible que les conselleres i consellers dominin les nocions clau d’una estratègia climàtica ambiciosa: petjada de carboni, neutralitat de carboni, riscos físics, riscos de transició, anàlisis prospectives per escenaris, etc.

És per aquest motiu que Concòrdia proposarà que sigui impartida una formació específica i adequada a les futures i als futurs consellers, perquè coneguin de primera mà els desafiaments de la nostra societat enfront del canvi climàtic i la transició energètica. Hauran de poder integrar els desafiaments als quals hauran de fer front els ciutadans i les empreses, ajudant el Govern a pensar i dissenyar un pla de transformació de l’economia andorrana equilibrat però a l’hora molt valent.

“La tasca és immensa i el temps s’acaba, si el geni humà existeix, és aquí i ara on s’ha de manifestar.”

(Aurélien Barrau, astrofísic al CNRS, professor a la Universitat Grenobles-Alpes i doctor en filosofia)

* Jordi Casadevall, Número 3 de la llista nacional de Concòrdia