Trenta anys després de la votació de la Constitució, què constatem?

Ja han passat 30 anys des de l’aprovació de la Constitució andorrana. Ens adonem de com passa el temps i de com ha canviat la classe política i el funcionament de les nostres institucions des de llavors! Abans els consellers generals no cobraven un salari com ara per fer la seva tasca i tenien vocació de servei públic, sentien amor per Andorra i per la seva gent. No tenien tants estudis, però tenien dues coses molt valuoses: el sentit comú i la flexibilitat cognitiva, que permet anticipar els problemes i adaptar-se a qualsevol situació.

Avui en dia, què veiem? Un país a la deriva. Una política sense valors. Una política molt liquida amb uns dirigents sense rumb i sense respecte pel Consell General, seu de la democràcia andorrana. Una política de pati d’escola on s’acaba el debat polític etiquetant i titllant l’adversari polític de tots els noms per evitar un intercanvi enriquidor d’arguments factuals. Una política de postureig, de màrqueting, de copyright, una política copiona sense autenticitat i sense sinceritat que mira per on bufa el vent de l’opinió pública abans de canviar de rumb. Una política d’engany al poble, de rumors i de presa de pèl. Una política on no sabem fins on poden arribar els tentacles del poder. Alguns diuen, fins i tot, una política d’interessos amagats. Una política en què els partits polítics manen amb el sistema electoral actual amb llistes tancades respectant un ordre imposat per ells en oposició al sistema electoral antic de llistes obertes, que donava el poder als ciutadans a l’hora de triar els seus candidats preferits d’una llista.

Observem també el famós i decebedor ball de les cadires en període preelectoral. És a dir, que avui en dia, abans de les eleccions, els partits de la coalició del Govern 2019-2023: DA-L’A-CC-Acció, festegen entre ells oblidant molt sovint el seu propi model de país. La prioritat per a ells semblaria que és la cadira i és deplorable. Constatem que s’ha volgut fer creure que es podia triar entre molts partits quan en realitat són els mateixos amb uns colors diferents. Només cal mirar les confeccions de les llistes on hi ha DA. A la nacional de DA on hi ha un membre de CC i a les territorials tenim una barreja: L’A-DA-Acció van junts. Les parroquials parlen per si soles.

Andorra Endavant no comparteix aquesta manera de fer política. Nosaltres entenem que primer cal definir un model de país i després buscar candidats per defensar-lo i no al revés. No compartim la política de la cadira i ho hem demostrat anant sols a les eleccions i fent sacrificis econòmics. De fet, dos candidats d’Andorra Endavant han hagut de firmar una excedència laboral per poder presentar-se a les eleccions, la qual cosa implica dos mesos sense salari. També jo mateixa vaig renunciar, des de la meva condició de consellera general no adscrita sense possibilitat d’estar a ple temps, respecte al meu salari de professora a la Universitat d’Andorra, a més de 30.000 euros en tres anys per servir el poble andorrà. Actualment, també sense salari en excedència, ja que no m’he volgut reincorporar a la universitat, on tinc reserva de plaça, per dedicar-me a la campanya electoral i per no marejar la universitat amb les anades i vingudes.

Després d’haver passat vuit anys al Consell i d’haver aguantat l’inaguantable, burles, atacs i assetjament de tot tipus, només per defensar el poble andorrà, puc afirmar que les injustícies i l’amiguisme són els dos grans virus de la nostra societat andorrana. És molt trist, tot plegat. I molts de vosaltres, com nosaltres, els d’Andorra Endavant, hem passat per una barreja de sentiments: ràbia, tristesa, fàstic, de la classe política.

Aquest sentiment d’injustícia l’he viscut en la meva pròpia pell; processada per revelació de secret, assumpte penal; per un salari públic. Només per voler transparència i defensar l’interès del poble andorrà com a representant del poble. És el món al revés.

Ara, més que mai, cal un canvi a Andorra i sanejar de debò totes les institucions, sobretot la política i el sistema judicial, massa polititzat al nostre entendre. Hi ha molta feina! Caldria canviar la nostra Constitució en alguns aspectes. Primer, canviant els nomenaments de les màximes figures de la Justícia. No pot ser que aquestes siguin designades o proposades en l’àmbit polític, és a dir, pel síndic general i pel cap de Govern. Segon, caldria canviar la curta durada del mandat dels jutges per evitar les pressions polítiques i canviar per uns mandats fixos. Es necessitaria uns batlles, amb una formació sòlida vàlida fora d’Andorra, sota un control extern que no depengués del Consell Superior de la Justícia. Cal coratge per fer un canvi pel bé d’Andorra i a Andorra Endavant el tenim.

Cal un canvi real cap a una Andorra justa, forta, sobirana, de benestar, que dona el poder veritable al poble! No es pot continuar així: molta gent treballadora s’empobreix dia rere dia, molta gent treballadora ja marxa, a contracor, d’Andorra, perquè no pot viure en el seu país. No ho podem permetre, no ho podeu permetre. La passivitat i l’abstencionisme fan guanyar sempre els mateixos. De 30.000 votants 10.000 no van a votar mai, per descontentament, i es pot entendre! Però heu de ser conscients que ara més que mai podeu canviar el futur d’Andorra, el vostre futur i el dels vostres fills i nets, i que sou vosaltres el poder del canvi, exercint el vostre dret de vot el dia 2 d’abril.

* Carine Montaner, Cap de llista d’Andorra Endavant