Diumenge, 12 de gener de 2025

La tribuna

Andorra i la Unió Europea: més enllà del mercat interior

L’acord permet als andorrans participar en programes i projectes europeus

Creat:

Actualitzat:

La negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea ha generat algunes certeses, que convé subratllar.

La primera és que la negociació en curs no és una ruptura en el model de relacions amb Europa. Ho hauria estat l’adhesió, massa invasiva amb la sobirania del Principat i no volguda per la UE. Però el manteniment de l’statu quo també hauria suposat una ruptura. La UE no ho volia i hauria imposat dures condicions, amb un retrocés sobre l’acord comercial del 1990.

La segona és que el nucli de l’acord, garantir la participació d’Andorra, Mònaco i San Marino en el mercat interior, la UE ha acceptat que es moduli sobre la base del pes econòmic i la reduïda dimensió territorial i demogràfica d’aquests tres països. La UE assumeix l’asimetria del seu impacte, concentrat en el territori dels tres països i els territoris UE que els envolten, a penes perceptible més enllà.

L’any 2018, un grup de personalitats andorranes, catalanes i de l’Arieja, i un seguit de municipis dels tres territoris, varen proposar aprofitar la dinàmica de la negociació per crear una àrea econòmica especial Andorra Pirineus. Avui, amb les negociacions molt més avançades, i el nou Poctefa aprovat, han rellançat el projecte com a Espai Funcional Andorra Pirineus.

És un encert situar aquest projecte en el marc de les negociacions en curs. En efecte, els àmbits que queden coberts per l’associació van més enllà de les quatre llibertats i permeten plantejar la creació d’un espai conjunt, que suposa per a les persones, empreses i entitats d’Andorra que podran formar part del teixit humà i empresarial de la UE.

A més de l’acord comercial del 1990, en les relacions amb la UE hem d’esmentar l’acord de cooperació del 2004, signat per permetre participar Andorra en algunes de les polítiques de la UE: les infraestructures, la cultura, el medi ambient o la política regional, entre d’altres. Un acord que preveu definir conjuntament un espai pirinenc, seguint el model de l’espai alpí. Les negociacions en curs suposen integrar el seu contingut en l’acord d’associació, amb beneficis immediats per als andorrans.

L’acord d’associació obre per als andorrans la possibilitat de participar en programes i projectes europeus. Això suposa finançament, però també integració en xarxes, compartir experiències i reforçar les pròpies capacitats i projecció treballant amb actors d’altres països europeus. Facilita a estudiants, joves, empreses, actors i entitats culturals, comunitat universitària i de recerca del Principat, créixer i enriquir-se treballant amb els seus homòlegs d’altres països.

Andorra ja hi té experiència. És un soci actiu del Poctefa i de la Comunitat de Treball dels Pirineus, i això malgrat haver de pagar cada projecte en què ha participat. L’acord amplia aquesta via en tres direccions:

–Obrir la gran majoria de programes a la participació andorrana, sense restriccions i en igualtat de condicions. Els universitaris o joves podran ampliar els seus estudis, o fer pràctiques professionals a fora; les empreses capdavanteres podran fer recerca amb fons Horizon Europe, els artistes o els esdeveniments culturals, integrats en xarxes europees, el patrimoni natural del país, valoritzat amb diners europeus, o la millora de les infraestructures.

–Les relacions frontereres tindran un marc i objectius clars reconeguts per la UE, amb l’estructuració d’espais i la definició d’estratègies conjuntes. Un reconeixement de la feina feta pel Govern, els comuns i el sector privat.

–Recentment Andorra ha signat un acord amb el Banc Europeu d’Inversions, per crear una línia de finançament per a projectes, una “facilitat Andorra”.

Aquesta signatura s’explica en el context de les negociacions en curs: per tal que l’associació funcioni, les infraestructures del país s’hauran de modernitzar, i també s’haurà d’invertir en els territoris fronterers, per millorar l’accessibilitat del país, i posar-lo dins les xarxes europees.

Reclamar una millora de l’accessibilitat del país, la definició conjunta amb Espanya i França d’una estratègia pirinenca, recolzada per la Unió Europea i la plena participació en la majoria de programes europeus, forma part de la negociació amb la UE. Els resultats, que jo intueixo positius, s’aniran veient durant els propers mesos. Però hi ha una tercera certesa. Avançar en aquests fronts, claus per al futur del país, només es pot fer en un procés de negociació que descartant l’adhesió, reforci substancialment els vincles bilaterals amb Europa. I això, en el ventall d’instruments de la Unió Europea, avui té un nom: acord d’associació.

*Joaquim Llimona Balcells, Advocat i professor de dret UE de la Universitat de Barcelona

tracking