L'hora del retorn dels nens ucraïnesos

Arribats al que sembla la fase decisiva del conflicte russoucraïnès, cada dia pren més rellevància la possibilitat d’una negociació entre les parts per obtenir un acord d’alto el foc.

Entre els objectius d’aquesta negociació es prioritza defensar el respecte del dret internacional, i en compliment dels valors democràtics, occident ha d’advocar per les fronteres internacionalment reconegudes davant de l’autocràcia russa, que aposta pel fet consumat i el triomf de la força sobre la llei.

Aquest capítol implica forçosament el futur de Crimea, la perla del Mar Negre, una península d’una bellesa única que quan vaig descobrir per primera vegada em va recordar la Costa Brava de la meva infància abans de ser adulterada per la ingerència immobiliària.

Desafortunadament, vistos els posicionaments actuals totalment contraposats, ja d’entrada em sembla impossible arribar a un acord i, en tot cas, inviable l’obtenció d’una pau durable.

La importància d’aquesta distribució geogràfica acapara totes les atencions i deixa en un segon pla altres apartats destacats que arribat el moment s’hauran de posar sobre la taula. Em refereixo a l’enorme cost de la reconstrucció degut al mal efectuat i estimat avui en més de 600.000 milions d’euros. Malgrat la prevista confiscació de les fortunes robades al seu propi poble per Putin i la seva banda d’oligarques criminals, algú creu que Rússia acceptarà fer-se’n càrrec malgrat ser responsable d’aquesta magna destrucció? És evident que aquest punt dificulta encara més l’obtenció d’un acord.

També s’haurà de parlar dels morts civils, actualment d’un nombre superior als 30.000, molts dels quals estan perfectament identificats, fet que ja ha motivat el treball previ per a la creació d’un Tribunal Internacional.

Però el que a mi més m’estranyava és que fins ara no s’hagués prioritzat el tema de la recuperació dels més de 100.000 nens rampinyats i entregats a famílies russes, ni del programa de “russificació” al qual aquests infants estan sotmesos en camps de reeducació per integrar-los ràpidament a l'imperi. Avui, amb l'ordre de recerca i captura llençada contra el mateix Vladímir Putin pel Tribunal Penal Internacional, s’ha posat en marxa la solució d’aquest escabrós tema.

Coneixedor de la imminència de la invasió i convençut del projecte de Rússia d’anivellar el seu irreversible dèficit demogràfic amb el furt d’infants ucraïnesos, ja vaig escriure el 16 de febrer de l'any passat, 8 dies abans de l'inici de la invasió, una tribuna en aquest diari que amb el títol d'Un avió per la pau, que proposava l'opció de portar nens ucraïnesos a Andorra perquè poguessin escapar de la deportació que ja em temia i que fatalment ha succeït. Malauradament, ja va ser massa tard. El tancament de les fronteres i de l'espai aeri ucraïnès va frustrar aquest programa idealista que no va poder ser realitzat.

Avui aplaudeixo la postura del TPI, finalment decidit a ocupar-se d’aquest tema i sancionar els organismes i persones responsables d’aquest cruel crim humanitari.

De moment, a més del president Putin i Maria Lvova-Belova, comissària russa dels Drets de l'Infant (sic!), s’han iniciat accions contra la senyora Tatiana Moskalakova, presidenta dels Drets Humans a Rússia (re-sic!); Viktoria Yakimova, coordinadora d’aquesta aterridora activitat; Lenara Ivanova, ministra russa d’Afers Socials, i Viatxeslav Dujín, vicepresident de la regió de Moscou. S’afegeixen a aquesta llista 1.500 altres persones relacionades, inclòs els nom del ministre rus d’Exteriors, el malèfic Sergei Labrov.

Vull insistir en la importància del problema i la necessitat absoluta d’obtenir la restitució de tots els nens ucraïnesos extradits, fins a l’últim.

Sigui quina sigui la importància que es vulgui donar a la restitució dels territoris, indemnització del mal comès i fins i tot dels civils morts, que malauradament ja no poden tornar a la vida, és fonamental la total restitució dels nens robats, tasca que serà d’una extrema complexitat i dificultat.

Deixeu-me insistir que humanament és el més important. Us imagineu per un moment que els vostres fills, que són el bé més preuat de la vostra vida, us hagin estat sostrets i tingueu el coneixement que estan vius i lliurats a una família aliena? Podríeu suportar una tragèdia així? Podríeu deixar passar un delicte com aquest? Us podeu posar per un moment en el lloc d’aquests pares espoliats del que més estimaven?

Conscients d’aquest gran problema social, la portaveu comunitària Dana Spinant va anunciar la creació d’una comissió per tractar aquest llastimós assumpte encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, amb l'objectiu de recollir les proves, trobar els nens i condemnar tots els responsables d’aquest delicte.

La Premi Nobel ucraïnesa Olexandra Matvitxuk s’encarrega d’activar l’atenció de la Unió Europea i el G-7 per poder resoldre aquest macabre assumpte amb la màxima eficàcia i celeritat possibles.

No podem abandonar aquesta lluita fins a obtenir el retorn de tots els infants ucraïnesos a les seves respectives famílies.

* Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra