La realitat de la guerra

La producció alemanya Sense novetat al front, tercera adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima d’Enrich Maria Ramarke, una novel·la antibel·licista escrita l’any 1922, s’ha endut quatre Oscar a l’edició d’aquest any: millor pel·lícula estrangera, banda sonora original, fotografia i disseny de producció. No és d’estranyar; m’ha semblat una de les millors històries que s’han fet mai sobre la veritat de la guerra, de totes les guerres.

L’acció té lloc a les trinxeres de final de la Primera Guerra Mundial, on com totes les guerres absurdes i inútils, van morir milions de persones, 8,5 milions de soldats, en un front que pràcticament, en els anys que va durar la guerra (1914-1918), no es va moure dels límits inicials.

Poques vegades s’assoleix retratar tan bé i tan cruelment el que passa a la guerra. Com es manipula la gent, com sempre, sense excepcions, als que fan i desfan no els passa res, mentre que els joves moren al front.

Es pot enfocar des de la perspectiva que es vulgui, perquè a la fi, no es tracta de qui té raó, sinó del que passa al front, a tots els fronts de guerra, on com s’indica el títol no hi ha novetats i sempre passa el mateix, sempre moren els mateixos.

El front, les trinxeres, allà on la gent mor, sovint sense saber per què o guiats per uns ideals que mouen altres persones.

Resulta difícil defensar aquesta manera de veure les coses, si tenim en compte el que està passant en l’actualitat. Però el resultat sempre és el mateix. No aprenem sobre la violència. Vivim abocats sempre al mateix desastre. Aguantem uns anys sense guerres en el món que ens és proper, però sempre hi ha altres guerres i altres històries inútils. Llegia fa poc en una entrevista que escollim els nostres polítics perquè ens arreglin els problemes i a l’hora de la veritat no ho fan. No ho saben fer.

A la fi, sempre paguen els mateixos; sempre moren i pateixen els mateixos. Els grans dirigents planifiquen la guerra, o pacten anys després la pau, però no els falta menjar, ni un lloc per dormir. No coneixen el fred, ni el patiment, ni la mort.

A la fi, la guerra, qualsevol guerra, acabarà i deixarà darrere milers i milers de morts.

No importa gaire qui guanyarà o perdrà, perquè a la llarga reconstruirem i tractarem d’oblidar el passat, mentre cada bàndol, cada país, explicarà la història que més li convingui.