El tramvia, guanyador de les eleccions

Acabats els escrutinis, van arribar les felicitacions als guanyadors de la nit electoral: els més votats, els escollits al Consell, i aquells que van tenir resultats millors del que s’esperava. D’entre els molts guanyadors de la nit electoral, n’hi ha un a què avui vull posar en valor: el tramvia a Andorra.

Poc havia de sorprendre aquesta victòria el dia de les eleccions. Ja durant la campanya, totes les candidatures excepte una varen incloure, d’una o altra manera, el projecte de tramvia als seus programes electorals. Així, amb els resultats a la mà, els partits que donen suport al tramvia van assolir el 85% dels vots arreu del país, xifra similar a les parròquies centrals, i 25 Consellers Generals. Majoria aclaparadora que dona suport explícit al projecte aquesta legislatura.

Si bé la darrera legislatura el suport era similar, aleshores ningú parlava del tram o del tren en els seus programes electorals. Enguany les coses han canviat, i malgrat que no sempre es compleix allò promès al programa, no hi ha dubte que és una passa endavant. Ara el mandat és clar: aquesta legislatura cal desenvolupar el projecte de tramvia de la Vall Central.

El tram és una infraestructura crucial per salvar el col·lapse total de la mobilitat a Andorra, que els estudis del Govern ja assenyalen que arribarà a la saturació completa abans del 2030, seguint les tendències de creixement actuals. Per a absorbir més desplaçaments, cal donar més pes al transport públic, i aquest només serà competitiu quan sigui segregat del trànsit mixt i tingui més capacitat, unes necessitats que el ferrocarril satisfà com cap altre mitjà. A més, la meitat dels desplaçaments d’Andorra són amb origen i destinació a la Vall Central, tant en cotxe com en bus, de manera que aquest és el millor punt per on començar amb una mesura com aquesta.

El tramvia a la Vall Central quadruplicaria la capacitat del transport públic actual en aquest eix, duplicant aproximadament la capacitat del transport públic nacional, tot i reduint substancialment el cost per plaça oferta. A aquesta millora d’eficiència hi podem afegir un garantit augment d’usuaris. I és que el tramvia és un mitjà de transport molt més atractiu per als viatgers: és molt més ràpid que els autobusos (fins i tot quan tenen un carril segregat propi), més accessible i més còmode. Així ho demostren les dades: a les ciutats d’Alemanya de menys de 500.000 habitants, aquelles amb tramvia a més d’autobusos tenen un 57% més d’usuaris del transport públic per habitant que aquelles amb només autobusos.

Necessitem una alternativa creïble al vehicle privat a Andorra. Cada any comprem vehicles nous per un valor agregat del voltant de 100 milions d’euros. Ara per ara, aquesta és una despesa obligada, ja que tenir cotxe és una necessitat donada la insuficiència del servei de transport públic actual (en qualitat, volum d’oferta, horari, competitivitat etc.). El tramvia pot donar una qualitat i estabilitat de servei que pot permetre a una part de la societat no tenir cotxe, o almenys no tenir-ne un per a cada membre de la llar. Només que serveixi per reduir el volum de compra de vehicles en un 10%, la nostra societat haurà estalviat 10 milions d’euros a l’any, sense comptar amb tota la despesa addicional en carburants, manteniment i demés, avui més pal·lesos que mai en la crisi del cost de la vida.

En el seu programa electoral, DA es comprometia a “[Posar] en marxa noves fórmules de transport públic i mobilitat sostenibles, fent un èmfasi especial en un mitjà de transport segregat que uneixi Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria i que, en el futur, es pugui perllongar fins a la Seu d’Urgell (tramvia, trambús o ferrocarril, per exemple)”. Ara que seran altre cop el partit del Govern amb majoria absoluta al Consell General, no s’entendrà que aquest compromís no es faci efectiu. Sr. Espot, posi les vies!

*Sebastià Mijares i Verdú, President d'AndRail