Un dia per esborrar de l'agenda

El 12 d’abril es commemora el Dia internacional dels nens del carrer. Diverses organitzacions tracten de donar sostre, menjar i educació a menors que malviuen als carrers, davant la falta de voluntat de les autoritats per fer front a aquest drama. A això se suma el fet que mig centenar de països s’exposen a una crisi combinada d’alts preus en aliments, deute i energia.

La pandèmia i la guerra d’Ucraïna han aguditzat greument les necessitats financeres del món en desenvolupament i amenacen de volatilitzar els objectius de desenvolupament, com ara acabar amb la pobresa, la fam, impulsar l’accés universal a la salut i l’educació, reduir la bretxa de gènere i les desigualtats, entre d’altres.

Aquests menors que viuen i dormen al carrer, vagabundegen durant el dia, sense escola, horaris ni un adult que es faci responsable d’ells, moguts únicament per l’instint de supervivència. Molts viuen sota els ponts amuntegats en condicions infrahumanes i fa temps que no trepitgen l’escola. Uns altres mai ho van fer. Van néixer al carrer, així com els seus pares. Les autoritats no els ofereixen ajuda i la societat ha condemnat a la marginalitat aquest col·lectiu. “El nen del carrer és perillós, brut i pot transmetre qualsevol malaltia”, afirma gran part de la població acomodada que mira cap a un altre costat.

Les causes que expliquen aquest drama són vàries: abandó, orfandat, maltractament, disfuncionalitat familiar, èxode del camp a la ciutat o escàs control de la natalitat, entre altres, però totes convergeixen en el denominador comú de la pobresa extrema.

Quan les necessitats ofeguen i els recursos són gairebé inexistents, el resultat és l’endeutament de les economies, l’escassetat i la fam. Si vius al carrer, com milions de menors a tot el planeta, aquesta situació s’aguditza encara més, i per subsistir la mendicitat no és suficient. La necessitat els porta a buscar altres sortides, com la prostitució, la delinqüència o altres formes il·lícites de guanyar-se la vida, com el narcotràfic o les xarxes de tràfic de menors i dones.

I sí, és un problema per a tots, tot i que sembli lluny de casa, ens afecta. Necessitem societats formades, preparades, resilients, educades, madures perquè puguin ser productives i contribuir al desenvolupament i al progrés. No assolir aquestes fites és un problema comú que hem de resoldre entre tots si volem que cada societat aporti valor al sistema. Avui, un contratemps a un racó del planeta afecta directament el món sencer, cada cop més dependent i interconnectat.

I és precisament aquesta problemàtica un peix que es mossega la cua. La crisi, la inestabilitat, les retallades en les ajudes, aviven la pobresa, la inseguretat i propicien noves formes de treball que promouen més violència, més exclusió i més degradació, que frena el desenvolupament perpetuant les noves generacions al cercle viciós de la pobresa.

Una estimació recent de la Conferència de Comerç i Desenvolupament de l’ONU elevava a 753.000 milions d’euros el mos de covid-19 en el finançament disponible per al desenvolupament sostenible dels països d’ingrés mitjà i baix.

L’increment desmesurat dels preus d’aliments bàsics com els cereals ha disparat el nombre de persones en situació d’inseguretat alimentària aguda als 193 milions, pràcticament el doble que el 2016.

Cooperand lluita contra aquesta xacra construint xarxes de protecció per als nens i nenes en cases d’acollida i zones o barris marginals amb un equip de bandera, assalariat local i voluntaris andorrans, sobre el terreny que de manera presencial a la ciutat de Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) assisteix aquests menors cobrint o complementant la seva educació, nutrició, suport terapèutic, psicològic, pedagògic i mèdic.

Menors que provenen dels carrers en situació d’abandó o que estan a les seves llars vivint situacions d’alt risc on els seus progenitors, a vegades per falta d’eines, cometen negligències contra ells abocant-los als carrers i/o la deserció escolar.

De manera virtual actuem amb altres poblacions de la regió que rep dels nostres professionals atenció i suport en forma de seminaris, tallers, continguts que els permeten dotar-se d’estratègies per bregar amb els seus desafiaments contribuint al seu desenvolupament i al de les seves famílies.

Andorra hi participa molt estretament. Govern, empreses, famílies, voluntaris i particulars col·laboren en aquest procés de forma molt directa. Però no arribem a tota la demanda que avui la pandèmia ens ha deixat. Seguim cercant col·laboradors perquè cap dels nostres beneficiaris es quedi enrere.

Per canviar aquest drama i millorar la situació, el primer pas des de casa seria prendre un major compromís i confiança en l’àmbit social i empresarial impulsant des de Govern incentius a empreses del país per fer donacions a entitats socials no lucratives, com es fa a gran part dels països d’Europa. Promoure el mecenatge, desgravant fiscalment en les donacions a qualsevol entitat que vulgui col·laborar amb un projecte social, impulsant així les RSC o RSE de les entitats col·laboradores. Una fórmula amb què guanya tothom i contribueix a la redistribució de la riquesa reduint les desigualtats. Una fita urgent en un país on la solidaritat i la sensibilitat són presents sempre.

En l’àmbit global, un segon pas seria un increment substancial de l’ajuda al desenvolupament, que creix de manera desesperadament lenta des del mínim històric el 2001. Complir el compromís del 0,7% doblegaria els recursos actuals. Aquesta quantitat no és suficient per treure aquests països del forat, però pot ajudar molt en sectors particularment sensibles com els de la pobresa extrema, la seguretat alimentària o la salut.

El tercer i últim pas també en l’àmbit global seria redirigir els mitjans de comunicació cap a l’ètica i la transparència més absolutes i fer difusió constant per participar més en l’àmbit comunitari, reenfocant les xarxes socials cap a l’ajuda als altres deixant de costat tant hedonisme i narcisisme que ens cega cada cop més impedint mirar més enllà del nostre melic.

*Carla Riestra, Presidenta de l’ONG Cooperand amb Llatinoamèrica