'Les escales de Llevant'

Tinc certa tendència a rellegir novel·les i històries que vaig comprar fa temps i que em van agradar. A la biblioteca sempre han estat guardades a llocs preferents, allunyades de la temptació de desprendre-me’n d’alguna. L’única possibilitat que tenen de sortir de casa és que algun amic o familiar les demani, petició quasi sempre concedida, amb l’agreujant que possiblement mai més tornaran al seu lloc.

D’autors en tinc uns quants de favorits, tot i que sempre he reconegut que no soc el millor lector del món. Em fa certa mandra la literatura densa, en qualsevol idioma, per molt ben escrita que estigui, i prefereixo una escriptura senzilla i fluida, propera al llenguatge del carrer. Sigui com sigui, la lectura, afortunadament, és lliure i podem escollir qui més ens agradi.

Un dels autors que sempre m’han seduït és Amin Maalouf. L’escriptor libanès resident a París és autor de moltes de les novel·les que formen part de la meva col·lecció favorita. Samarcanda, Els jardins de llum, La roca de Tainos, Lleó l’africà, Les escales de Llevant i assaigs com Orígens o Les croades vistes pels àrabs, entre d’altres.

De tots els mencionats, fa poc he recuperat Les escales de Llevant, publicat en català per La Campana, un d’aquells llibres que no sols mereixen una relectura, sinó que et submergeixen en una profunda anàlisi del món.

A Les escales de Llevant tornem un cop més al tema de la guerra, de les guerres, molt sovint condicionades per races, religions i altres bogeries.

Ambientada a la Segona Guer­ra Mundial, i posteriorment en el conflicte àrab-israelià, ens explica la història d’Ossyane Ketabdar, el membre d’una família benestant turca, casat amb la Clara, una dona jueva.

És interessant veure com els homes de vegades ens veiem abocat a allò que mai preteníem, com les circumstàncies canvien el que havíem pensat fer o ser i com al final els conflictes, les guerres, acaben amb tot i trenquen els ciments de la convivència allà on havien conviscut cultures i races diferents sense cap problema.

Hem deixat enrere la Setmana Santa; Les escales de Llevant pot ser un bon llibre per apuntar de cara a l’estiu o per les vacances. El recomano. Té tots els ingredients que m’agraden: una bona història, lleugera, reflexiva, fàcil de llegir i amb aquell regust que et deixa a la consciència la bona literatura.