La tribuna
Construint un país amic de la infància
Eleccions generals i infància
Les eleccions generals que acabem de passar han estat una oportunitat per a Unicef Andorra de reunir-se amb tots els partits polítics que presentaven les seves candidatures a liderar el país. L’objectiu d’aquestes entrevistes ha estat, primer, conèixer de prop i amb detall els programes electorals dels candidats i, concretament, la seva perspectiva sobre la situació al país dels infants i adolescents andorrans i prioritats estratègiques de les seves futures accions de treball, i, segon, exposar des del comitè les nostres inquietuds sobre aquest tema.
El 2 d’octubre de 1995 el Principat d’Andorra va ratificar la Convenció dels drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989. Aquest compromís obliga l’estat, sota lleis internacionals, a assegurar que l’interès de la infància és una consideració prioritària en totes les accions que afecten els infants d’Andorra. A part de l’obligació legal, hi ha altres raons per les quals és necessari posar la infància prioritàriament en l’interès de tot el país: els nens i les nenes són persones individuals, tenen un estatus igual als adults com a membres de la societat. No són propietat dels seus pares i mares, ni productes de l’estat, ni projectes personals. La protecció de la salut i fomentar la participació activa dels infants i adolescents són crucials per a un futur saludable de qualsevol ciutat o societat.
Els nens i les nenes neixen completament dependents. Creixen cap a la independència únicament amb l’ajuda dels adults. La seva dependència i el seu desenvolupament els fan particularment vulnerables, per tant són més sensibles que els adults a les condicions sota les quals viuen, a la pobresa, la violència de qualsevol mena, a l’infrahabitatge, a les conseqüències del canvi climàtic, etcètera.
Igualment, els infants i els adolescents són més sensibles a les accions (o inaccions) dels governs que qualsevol altre grup. Pràcticament, totes les àrees de la política del govern els afecten d’alguna manera, directament o indirectament. L’estat de la infància és un baròmetre molt sensible dels efectes dels canvis socials, ambientals i econòmics, per això, conèixer anualment els indicadors sobre els seu benestar material, educatiu, entorn familiar i social, benestar subjectiu, etcètera, són decisius. La infància no vota i no juga un paper significatiu en els processos de la política convencional. Sense acord especial, no tindran cap influència sobre l’impacte que té el govern a les seves vides.
El Centre de Recerca d’Unicef, Innocenti, reconegut pel seu lideratge en l’àmbit mundial en temes d’infància, ens recorda també quins són els altíssims costos que significa per a un país fracassar amb la infància: els governs saben per investigacions que el que succeeix amb els infants en la seva primera etapa de la vida, en l’entorn familiar i social, en l’entorn escolar, en l’entorn hospitalari, determinarà significativament el seu creixement i desenvolupament positivament o negativament en la seva vida adulta. Això, respectivament, determina el seu cost o la seva contribució al desenvolupament de la societat per a la resta de les seves vides.
L’estat és el que assumeix obligacions cap a la infància segons la convenció i han de liderar aquests processos, però construir un país amic de la infància no pot ser liderat únicament per un govern, sigui del partit que sigui, en solitari. S’han de dissenyar aliances i associacions amb els propis infants, amb les famílies i amb tots aquells col·lectius que afecten la vida dels nens i les nenes.
No és una tasca fàcil i simple, i implica una gran responsabilitat, però és una causa comuna al nostre país, amb una base ja desenvolupada (Andorra és el primer país del món on totes les ciutats són “amigues de la infància”), amb una Llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants i els adolescents i un pla nacional dissenyat, que ara cal desenvolupar amb una contribució més substancial al procés nacional d’aplicació de la convenció.
*Mercè Miguel, Sensibilització Unicef Andorra