Sense fricció cap al web 3.0

Molts dels lectors probablement no coneixeu el web 1.0 o el web 2.0 i, per tant, pot semblar superflu parlar de web 3.0. Tanmateix, és tota una novetat en l’àmbit tecnològic i una revolució del web que coneixem fins ara.

Potser alguns recordareu que en els primers períodes d’internet, durant els anys noranta, els continguts del web eren estàtics i la interacció amb els usuaris era molt limitada. Es tractava d’una internet molt descentralitzada, és a dir, no hi havia un sol lloc on estigués emmagatzemada o controlada tota la informació, sinó que es trobava a diferents ubicacions, fent que fos més accessible i menys vulnerable a la censura o el control d’una sola entitat, i que els usuaris poguessin interactuar directament entre si, sense necessitat d’intermediaris (tipus Google, YouTube, Facebook, Twitter, etc.).

A partir de l’any 2004 el web va sofrir una transformació i vam entrar en una nova època, que és la que encara vivim ara, en què els usuaris poden participar generant els seus propis continguts i convertint-se en editors. És quan van començar a sorgir els blogs i van néixer les xarxes socials.

Aquest web 2.0 ens ha portat a una centralització, i em refereixo al fet que, malauradament, la majoria dels continguts i els serveis que consumim actualment han quedat en mans de poques companyies, que aglutinen una part molt important del trànsit mundial d’internet i que han generat models econòmics a partir d’aquesta informació. En resposta a aquesta situació sorgeix el web 3.0, en què el propòsit és retornar a l’usuari el control de les dades, a més de monetitzar els continguts propis en un entorn descentralitzat i transparent on l’usuari tornarà a ser propietari de la seva informació.

Les tecnologies que permetran l’evolució cap al web 3.0 són la blockchain, els NFT, la identitat digital descentralitzada, les aplicacions descentralitzades (dApps), els protocols de governança (DAO) i una llarga llista de tecnologies que, bàsicament, presenten una sèrie d’avantatges. En primer lloc, un fort component de descentralització i interoperabilitat; en segon lloc, un alt grau de confiança i transparència; en tercer lloc, major seguretat i privacitat de les dades, i, per últim, un retorn de la propietat i el control a l’usuari.

Per posar un exemple, entre les virtuts que el web 3.0 podria aportar al món bancari, destacarien la capacitat de facilitar l’eliminació d’intermediaris en les transaccions, fet que incrementaria la rapidesa i reduiria els costos per als usuaris; la millora de la transparència i la traçabilitat, a través de registres immutables en la blockchain –el qual permetria reduir el frau, per exemple–; l’increment de la seguretat i la privacitat derivat de l’aplicació de tecnologies de xifratge que protegirien les nostres dades personals i limitarien qui les consumeix; o l’empoderament de l’usuari, que tindria un control més directe sobre els seus actius.

Però, actualment, i perquè totes aquestes tecnologies s’adoptin i es converteixin en una realitat, queda un camí considerable. Segons la meva opinió, a banda dels reptes de caràcter més tècnic, els desafiaments més importants van en tres línies diferents.

En primer lloc, pel que fa al compliment normatiu, cal que ens dotem d’un marc legal i regulador adequat que aporti garanties. És notori que els governs de molts països (inclòs el nostre) estan fent un esforç en aquest sentit i, per tant, s’esperen normatives que dotin de major confiança.

En segon lloc, en matèria de formació, cal conscienciar per vèncer la por que genera el desconeixement i incrementar la comprensió d’aquestes tecnologies per part de tots els actors: usuaris, desenvolupadors i reguladors.

Finalment, i per a mi el més important, tenim la usabilitat. Hem de ser capaços de fer que les aplicacions i els serveis web 3.0 siguin més accessibles i fàcils d’utilitzar. La paraula que defineix aquest desafiament és frictionless (sense fricció), que és la capacitat d’eliminar el màxim d’obstacles en la interacció de l’usuari amb els sistemes. Per aconseguir-ho, hem de dissenyar interfícies d’usuari simples, amigables i fàcils de fer servir; simplificar els processos de registre i autenticació; minimitzar la quantitat d’informació i els passos necessaris; permetre la interoperabilitat entre plataformes; oferir experiències i continguts personalitzats, i disposar de canals d’atenció a l’usuari ràpids i eficients.

No crec que puguem assenyalar una data en què les tecnologies web 3.0 siguin una realitat en el nostre dia a dia. Pot ser, fins i tot, no les veurem mai totalment desplegades, però tinc clar que poden aportar molt als usuaris i, per aquest motiu, molts estem treballant en la línia de resoldre els reptes per poder fer-les realitat.

* Albert Santisteve, Director de tecnologia i seguretat de Crèdit Andorrà