Voluntariat exprés amb Cooperand

Onze hores de vol de Madrid a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia. Una de les ciutats més poblades del país. Baixo de l’avió i m’esperen per portar-me cap a una de les moltes cases d’acollida que visitaré de nens sense sostre que viuen als carrers.

Agafem un taxi en arribar a l’aeroport de Viru-Viru i comencem a tenir la sensació d’haver fet un viatge en el temps; carrers sense asfaltar, infraestructures en estat ruïnós, animals de tota mena deambulant i nens, sí, nens, a cada racó, sols, sense pare ni mare. En la majoria dels casos han patit violència de tot tipus i molts troben en la droga una sortida per esvair-se de la seva realitat. La primera sensació que tens és de por, que el preu de la vida allà val poc. A mesura que et vas aclimatant comences a entendre aquella realitat i el teu cor et demana d’ajudar el màxim possible els dies que hi ets.

Hi vaig passar uns deu dies. Deu dies d’una experiència inoblidable, visitant i compartint amb els col·laboradors i petits el seu dia a dia a més de cinc llars d’acollida. Acullen nens de totes les edats (des de nadons que es recullen a la porta de la llar fins a joves de 23 anys que estan acabant els estudis) i en diferents situacions de risc (de nens petits del carrer sense família i víctimes de violència a nens que passen el dia a la llar d’acollida i a la nit tornen amb la seva família).

És com una gimcana educativa que passa per diferents fases; surts del carrer, et desintoxiques (aquells que han entrat sota els efectes de la droga), reps atenció mèdica, psicològica i social sota un clima familiar i t’ofereixen combinar l’escolarització amb l’aprenentatge d’un ofici (fusteria, fleca, gastronomia...). D’aquesta forma els nens aprenen un ofici que podran exercir en cas de no finalitzar els estudis. El fet de compaginar ambdues responsabilitats fa que el nen no tingui gaire temps ociós per evitar caure en certes temptacions.

Doncs bé, Cooperand aporta el seu granet de sorra, aportant projectes i voluntaris des de fa ja més de 15 anys. Un dels projectes amb més èxit ha estat el projecte d’educació digital, en què s’ha aconseguit material informàtic de darrera generació per formar més de 80 nens en programació i educació digital! A més a més, cada estiu se sumen una quinzena de voluntaris andorrans que s’incorporen a les diferents cases d’acollida per ajudar en l’acolliment i educació dels nens, tot i que de vegades el més important és una bona abraçada i moltes carantoines a petits que ho estan demanant a crits.

Del que he vist, m’ha impactat concretament un dels projectes, anomenat Plan 3.000, situat a la perifèria de la ciutat, on es treballa directament a l’escola que rep nens i nenes de les zones més deprimides de la ciutat.

S’intenta atacar el problema d’arrel, quan encara el nen és a casa amb la família. Es reforça l’educació a l’escola, la relació amb els pares per tal que la vinculació paternofilial sigui un fort lligam que costi trencar-se en moments més delicats. La pobresa i misèria d’aquella zona és tremenda, poc higiènica i molt perillosa a partir de certes hores.

Cada tarda, en acabar les visites de les diferents llars, em quedava amb els nens ajudant-los en les tasques escolars, jugant amb ells, cantant… va ser fantàstic. El darrer dia, sincerament, va ser el més difícil, ja que tocaven plors i comiats que van costar massa pels pocs dies que vaig ser-hi! Semblava que portava dos mesos!

En fi, tota una experiència molt enriquidora que recomano a tothom que vulgui sortir de la rutina vacacional per dedicar uns dies a aquelles persones que més ho necessiten, proveu-ho!, deixeu Cambrils o Salou aparcat un estiu i animeu-vos a cooperar! Us garanteixo que us portareu molt més a la vostra motxilla del que hi deixareu.

Deu dies, experiència el cent per cent garantida en felicitat i autorealització!

*Xavier Riestra Glez. de Ubieta, Director de l’àrea social de Cooperand amb Llatinoamèrica