'Pro domo sua'

La locució llatina Pro domo sua prové del discurs De domo sua pronunciat per Marc Tul·li Ciceró contra Publi Clodi Pulcre al seu retorn de l’exili.

En el seu discurs, Ciceró va demanar poder reconstruir i reocupar la seva casa, que Clodi –el seu rival polític– havia destruït per erigir-hi un monument a la deessa Libertas.

Els arguments esgrimits per Ciceró en el seu discurs són fonamentalment dos.

D’una banda, defensa que la seva casa va ser atacada quan encara no havia estat condemnat i, de l’altra, que la finalitat de l’ocupació de Clodi no pretenia ofrenar a cap deïtat, en haver estat la imatge de la deessa Libertas extreta d’un sepulcre.

En l’actualitat, la locució llatina Pro domo sua admet diverses lectures, però és emprada principalment quan una persona defensa ferventment una causa per interès propi.

Doncs bé, tot i que han transcorregut més de dos mil anys des del discurs de Ciceró, la defensa dels drets a la propietat privada i a l’habitatge segueixen constituint algunes de les principals preocupacions de la ciutadania. Sobretot en països com el nostre en què el mercat immobiliari ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys.

Per a mostra un botó. A les darreres eleccions al Consell General, les polítiques d’habitatge i la defensa del dret a la propietat privada han jugat un paper clau i, probablement, han estat un factor decisiu per als ciutadans convocats a les urnes.

De fet, ja durant la legislatura passada, el Govern i els partits polítics van concentrar els seus esforços a establir les bases d’una política d’habitatge consolidable amb una mirada de futur centrada en la governança, i també en l’estímul del mercat.

D’entre totes les inquietuds en la matèria compartides per la ciutadania destaquen les derivades de les darreres modificacions legislatives que han intentat donar una resposta als incompliments dels llogaters.

Així, i malgrat que les xifres d’ocupacions indegudes d’habitatges i d’incompliments de contractes d’arrendament al Principat d’Andorra encara no poden ser comparades amb les dels nostres països veïns, la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge –en vigor des del mes de gener– incorpora una regulació d’aquests supòsits i inclou modificacions al Codi de procediment civil en aquest sentit.

D’entre les modificacions introduïdes es determinen els supòsits en què pot entaular-se un procediment d’arrendament per resolució d’un contracte de lloguer, i s’agilitzen els procediments de resolució de contractes i de desnonament en els supòsits d’abandó de la finca llogada.

Pel que fa a la primera modificació, s’aclareix que la manca de pagament de la renda d’una mensualitat per part d’un llogater atorga el dret als propietaris de l’immoble arrendat d’invocar la resolució del contracte d’ar­rendament.

Quant a les situacions d’abandonament de la finca llogada, la nova llei elimina el requisit aplicable als propietaris d’acreditar la manca de despeses associades a serveis de subministrament de la finca arrendada i, a més, elimina el requisit d’obtenir declaracions de testimonis que puguin confirmar la situació d’abandó de la finca, en considerar que ambdós criteris dificulten el retorn provisional de la possessió de l’immoble llogat.

Vistes les novetats legislatives dels darrers temps i les pulsions històriques en la matèria, aconseguir un equilibri entre la defensa del dret a la propietat privada i el dret a l’habitatge suposarà un repte del qual dependrà també bona part de l’èxit del nostre país en els propers anys. Pro domo nostra.

*David Tornil, Soci d’Adagi Advocats