La inclusió com a norma

El 27 d’abril és un dia important per a les persones amb discapacitat a Andorra, ja que se celebra la crida per reivindicar els seus drets, perquè es respectin, es protegeixin i es facin efectius en igualtat de condicions que la resta de drets humans fonamentals.

Aquest dia té origen en l’aprovació de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat i el seu protocol facultatiu, a l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2006. Una aprovació de drets que va ser signada per Andorra el 2007 i ratificada posteriorment el 2013.

La convenció va celebrar la diversitat i la dignitat humana, afirmant que les persones amb discapacitat poguessin exercir tots els drets i les llibertats fonamentals sense discriminació. L’objectiu era canviar la percepció social cap a les persones amb discapacitat per evitar estereotips, prejudicis, pràctiques nocives i estigma.

Es va crear llavors un sistema perquè les persones amb discapacitat poguessin presentar denúncies i defensar-se en cas que els seus drets fossin vulnerats. La convenció va ser el resultat d’una estratègia establerta per organitzacions de persones amb discapacitat, la societat civil i els estats.

A través dels anys, la concepció de la discapacitat ha anat canviant. Inicialment, es veia la discapacitat com una conseqüència del mal o del pecat, mentre que les organitzacions religioses i de caritat en tenien cura. Després, es va considerar la discapacitat com una malaltia que els professionals de la salut havien de tractar, mentre que aquestes persones assumien un paper purament passiu. Finalment, les pròpies persones amb discapacitat van liderar un moviment que promovia l’autonomia personal i l’autodeterminació per tenir el control de les seves vides.

Si tenim en compte llavors la influència de l’entorn, la interacció entre les característiques de la persona (per exemple: anar amb cadira de rodes) i els factors ambientals (per exemple: un edifici poc accessible, sense rampa), aquesta relació condiciona la discapacitat. L’entorn pot facilitar la inclusió de les persones amb discapacitat com, per exemple, permetre que una persona amb discapacitat intel·lectual pugui exercir el seu dret a vot gràcies a l’accessibilitat cognitiva de la informació. Això es va treballar a les eleccions del 2023, en què per primera vegada a Andorra es van proporcionar recursos per fer la votació més accessible. Tots nosaltres podem dificultar o facilitar la inclusió de les persones amb discapacitat, tots podem decidir entre restar o sumar. Una rampa pot fer accessible una escola.

Seguint aquest paradigma, a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM) treballem cada dia per fer les coses més senzilles per a les persones amb discapacitat. Per això, oferim oportunitats i el suport perquè puguin viure plenament i participar en la societat, i assolir les seves metes i somnis.

Acompanyem les persones en totes les etapes de la seva vida, des de la infància fins a l’envelliment, ajudant-les a desenvolupar-se en un entorn acollidor i inclusiu.

En la primera infància, acompanyem les famílies i les escoles bressol, i seguim amb ells en l’etapa escolar, oferint-los els recursos necessaris per a un aprenentatge just i igualitari. Més endavant, també som presents en l’edat adulta, fomentant la seva inserció laboral i garantint el seu benestar.

I, per acabar, en l’etapa de l’envelliment, els acompanyem amb respecte i dignitat, assegurant que puguin gaudir plenament del final de la vida. A la nostra fundació, la inclusió és molt més que un dret, és la forma de garantir que totes les persones se sentin valorades i respectades, independentment de la seva diversitat.

Per tal d’apropar la realitat que viuen les persones amb discapacitat, des de l’FPNSM hem creat un vídeo on elles –en primera persona– expliquen com és el seu dia a dia.

Aprofitant la celebració del Dia de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat, i gràcies a la col·laboració de Cinemes Illa Carlemany, aquest vídeo es podrà veure a partir del 28 d’abril a les seves sales i també a través de les nostres xarxes socials.

Junts podem construir una societat on la inclusió sigui la norma, no l’excepció.

*Nora Pérez, Tècnica responsable de metodologia i innovació de l’FPNSM