Intel·ligència artificial i Andorra

És curiós que quan l’ordinador no respon hi ha qui diu que s’ha quedat pensant. Aquesta confusió generalitzada entre pensament i processament ja ens hauria de posar en alerta respecte a les conseqüències del desplegament global de la intel·ligència artificial que s’ha produït durant aquest mes d’abril arreu del món.

A Andorra, també hi arribarà la intel·ligència artificial, tot i que, lluny d’anticipar-nos i servir-nos-en per explorar vies per a la diversificació econòmica, aquí ho farà, n’estic convençut, de la mà del turisme, i tard. Una oportunitat perduda, no s’ha sabut llegir a temps el gran potencial que aquesta tecnologia pot oferir a la idiosincràsia andorrana.

La resistència al canvi està aquí molt arrelada, i tret de tímides actuacions sense gaire convicció, per desgràcia, tot allò que no porti com a arrel el turisme està condemnat a la mera anècdota i remenada de cua.

Que li ho preguntin a l’exministre de Salut Joan Martínez Benazet i el seu pretès impuls a la implantació del centre d’investigació de Grifols. Ha intentat plantar una gran llavor a Andorra i no ha comptat amb cap suport per part dels demòcrates més enllà de voler-lo capitalitzar electoralment. Al terme inseguretat jurídica podríem afegir el d’inseguretat conceptual que generar aquesta ofuscació.

Tot i que fa anys que corren codis informàtics basats en la IA com a banc de proves, el tret de sortida global ha estat el llançament del globus sonda ChatGPT i la possibilitat de generar textos coherents amb IA com a resposta a peticions humanes. El resultat és espectacular, tant que comença a generar neguit. Llegir o mirar sèries sobre intel·ligència artificial ens pot deixar amb la boca oberta i obrir vies de debat, ara bé, començar-les a utilitzar massivament ha despertat por, si més no neguit.

Aquella por que alguns hem experimentat amb la pel·lícula Ex Machina, d’Alex Garland (2015), ja la tenim aquí a les nostres mans, i el problema, com gairebé sempre, no és el progrés ni les oportunitats, sinó el mal ús que se’n pot derivar, en primera instància, i la projecció futura de les implicacions que comportarà el seu desenvolupament en les properes dècades.

En paraules de l’israelià Yuval Noha Harari (autor dels best-sellers Sàpiens i Homo Deus, entre d’altres), entrevistat fa uns dies al mitjà londinenc The Daily Telegraph, la IA és la primera tecnologia que pot prendre decisions per si mateixa i, per tant, per primer cop la humanitat perd el control sobre allò que ella mateixa ha creat.

Yuval reflexiona que si bé posar qualsevol medicament al mercat ha de seguir un procés de certificacions molt rígid i complex que triguen anys a aprovar-se, amb la IA estem fent tot el contrari, llançar-la a internet sense mesura ni control, i a veure què succeeix.

Alguns països ja han reaccionat, com ara Itàlia, bloquejant ChapGPT. Espanya i Alemanya s’hi estan afegint estudiant com frenar-ho en termes de protecció de dades personals, i a Andorra... bé, aquí hem presentat la nova temporada del Cirque du Solei, i ara anem a sopar i ballar al nou casino els caps de setmana...

Per ser justos, cal donar les gràcies a la SAC (Societat Andorrana de Ciències), que va organitzar fa dies una taula rodona sobre els reptes de la intel·ligència artificial a Andorra. Tant de bo en vinguin moltes més i amb més actors implicats.

Mentrestant a la resta del món, la publicació alemanya Die Aktuelle va publicar fa pocs dies una entrevista feta a Michael Schumacher mitjançant IA que ha comportat la destitució de la directora de la revista i una demanda dels familiars del pilot.

També aquests dies les publicacions The New Yorker i The Economist han dedicat les seves portades a la IA amb dues genials il·lustracions que ens conviden a una profunda i apassionant reflexió. Per una banda, la publicació americana fa disfressant les sigles IA amb un dimoni i un sant, i el setmanari anglès ho fa amb la paradoxa de dues mans, una humana i l’altra robòtica, que es dibuixen a si mateixes i on es difumina quina és la que dibuixa l’altra.

Les imatges virals del pontífex Francesc amb l’abric de Balenciaga, o de l’expresident Donald Trump generades amb IA a partir d’un text, també han causat furor a les xarxes aquests dies i ens posen encara més difícil la lluita contra les anomenades fake news.

D’entrada caldrà saber diferenciar pensament de processament, ja que en breu ens intentaran colar gat per llebre, i començarem a veure productes i serveis oferts com a IA quan seran merament processament. Això de moment encara falta, de moment tan sols estan sortint bancs de proves sense aplicacions comercials directes, tot arribarà.

De moment convé anar entenent els conceptes bàsics. De la mateixa manera que el professor de Harvard Howard Garner va treballar sobre les intel·ligències múltiples, en contraposició als corrents anteriors que l’única intel·ligència humana possible es mesura en coeficient intel·lectual, la intel·ligència artificial també pot diferenciar-se i classificar-se.

Així, els professors de la Universitat de Berkeley Stuart Rusell i Peter Norving ens descriuen en el llibre Intel·ligència artificial: un enfocament modern, com també existeixen diferents tipologies dintre de la IA.

Ells parlen de sistemes que pensen com humans (automatització de presa de decisions, resolució de problemes i aprenentatge basats en xarxes neuronals artificials), sistemes que pensen racionalment (l’emulació de la percepció humana, de la percepció, el raonament i l’actuació en conseqüència, com ara els sistemes d’experts), sistemes que actuen com humans (com ara els robots), i sistemes que actuen racionalment (agents intel·ligents).

Defugint del marc teòric, qualsevol intent que es desitgi per implantar la IA precisa de tres fases diferenciades i consecutives. En primer lloc cal digitalitzar la informació, en segon lloc cal substanciar-la en ingents sistemes de big data, i per últim introduir-hi sistemes d’intel·ligència artificial que facin la feina.

A Andorra s’està començant pel primer punt, amb el programa de digitalització d’empreses, impulsat per Andorra Digital i amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i d’Andorra Business. És el pas previ i necessari per poder obtenir els sistemes big data dels quals s’ha d’alimentar la IA. Una genial iniciativa, malgrat que compta amb dues dècades de retard.

Potser, i només potser, podríem començar a pensar què pot oferir Andorra a aquest sector, quines sinergies es poden treballar tenint en compte els actius i passius del país. Allò que l’exministre Benazet va intentar amb la immunoteràpia, també es pot intentar atraient talent i empreses. Si els youtubers han sabut fer quatre números d’optimització fiscal, potser caldria repensar-se el text del règim especial d’explotació d’intangibles. Cànons i patents seran la clau en la qual es materialitzarà comercialment el negoci futur de la IA. Què hi perdem? Total, fins d’aquí a uns mesos no tornen a obrir les pistes.