Rècords

Afavorits pel matí assolellat –a la tarda, els visitants són menys–, diumenge passat, per Sant Jordi, es van assolir unes xifres desconegudes, per altes, segons coincidien editors i llibreters: es va produir una autèntica febre de compra de llibres, i es van presentar fins a disset títols nous –més exactament, setze i una reedició– d’autors del país, que acostumen a interessar lectores i lectors locals –amb personatges i paisatges coneguts o inventats– tant o més que els best sellers internacionals, com a productes de proximitat i de qualitat, com eren i són, en general.

La gran majoria d’autors amb obra nova, o renovada, van seguir la ruta ja consolidada, que comença a Sant Julià, continua a la plaça del Poble de la capital, on es concentren les visites –també de les autoritats nacionals i parroquials–, i es remata a la plaça Coprínceps d’Escaldes, aquest any amb una bona estona sota la pluja, que tanta falta feia.

Un motiu afegit per a la celebració, no només per als beneficiaris directes de l’èxit, sinó també per al conjunt de la societat, en tant que reflecteix l’interès i suposadament el consum –la lectura– d’aquests productes culturals, de cultura.

I és que l’índex per capita d’escriptors –i també artistes plàstics, músics...– d’aquestes valls, reconeguts fronteres endins i a fora, enllà on es coneixen, resulta difícilment superable en qualsevol altre racó del món.

No és només que parlin –parlem– d’èxit els qui complim la dita espanyola que cadascú comenta la fira segons li ha anat –també d’aquesta celebració se’n diu festa, dia, o fira del llibre–, adoptada internacionalment per extensió de la primigènia dia- da de l’àmbit cultural de la catalanitat.

Serà difícil millorar l’any vinent els resultats d’aquest darrer Sant Jordi. Perquè de ben segur no caurà en diumenge, difícilment farà tan bon temps tot el matí, ni s’hi quedaran, o tindran tant de temps, els conciutadans per recórrer les parades de llibres i roses, ni potser hi haurà una anyada de creació literària tan excepcional com aquesta, i proporcionalment amb tanta qualitat mitjana. Sobretot en constatar que entre els volums més venuts n’hi ha també molts dels més gruixuts i cars en termes absoluts.

Cada any tothom acostuma a tenir un motiu per guardar en el record aquesta diada, més que sigui per la rosa regalada –un any més, que implica supervivència– o un augment de les roses ofertes, per motius obvis.

I per a algú o alguna, que ha encertat a escriure i ha vist editat un llibre de la seva creació, i a sobre ha vist recompensada la feina amb una bona acollida, unes lloances dels lectors i lectores que l’han portat a signar, difícilment podria tenir una satisfacció més gran. Perquè la màxima felicitat és sentir reconeixements de qui, per haver llegit abans altres escrits seus, manifesten la constància en la valoració positiva de qui ho ha produït.

Queda dit que serà difícil un Sant Jordi 2024 amb millors resultats que el d’enguany, en tots els sentits. Però tant de bo que entre totes i tots ho aconseguim.