La tribuna
Gràcies Pepito
Una vida de servei que també has sabut compaginar amb les teves aficions
Apreciat i estimat Pepito, te n’has anat massa aviat. Massa aviat per no poder compartir més bons moments amb tu, i aprendre més de tu. Massa aviat, però seria egoista dir que ens deixes un buit, perquè ens has regalat una vida plena; plena de lliçons, de reflexions, d’idees; ens has donat energia, suport i bon humor, i hem pogut comptar amb tu en els moments més importants.
Perquè de totes les teves qualitats, els que hem tingut la sort de conèixer-te, segur que en compartim dues:
–La teva generositat, amb els amics, amb grans i petits gestos; petits gestos que fan la diferència entre les persones, i les grans persones. Generositat amb les teves colles i amb la comunitat. Perquè Pepito, cadascú de nosaltres haurem conegut alguna de les teves múltiples facetes, que et feien tan proper, sociable i apreciat per persones de totes les generacions, des del jovent de Ransol fins al Peret de Toni.
–I el teu compromís amb la parròquia i el país. Cònsol menor i major, conseller general, tres vegades ministre, membre de l’INAF, president de la Unió Pro-Turisme de Canillo, secretari vitalici de la mútua de la Crema de Canillo... entre molts altres serveis...
Sempre has estat present en els moments més importants de Canillo, participant en l’evolució i transformació d’Ensisa, en la creació del Palau de Gel, i en tots els actes, festes i tradicions que marquen la nostra cultura. I també sent un actor clau dels reptes del país, com en el procés constituent que va culminar amb la Constitució i en el sector financer.
Generositat i compromís, que es poden resumir en una gran virtut: una vida de servei, com va dir mossèn Ramon en el teu multitudinari i sentit comiat.
Una vida de servei que també has sabut compaginar amb les teves aficions, com la pesca, a l’estany del Cubil, al riu de la Coma o al Pallars. O també buscant i col·leccionant ràdios antigues, i llibres i documents antics sobre Andorra. Unes passions que em vas transmetre i que deien molt dels teus valors: conservar i protegir la història d’Andorra, les seves arrels, la seva cultura i les seves tradicions.
La ràdio ha estat una de les teves grans aficions. No tan sols per escoltar-la, sinó per comunicar-te amb persones d’Andorra i del món, per compartir, per ajudar... per fer d’ambaixador d’Andorra sense que ningú t’ho demanés.
Et vaig conèixer quan era un nen, com a pare del Marc. Sempre recordaré, quan pujava a casa teva a veure el Marc, l’altell amb tots els aparells de ràdio, emissores i receptors, l’antena fora el xalet que semblava una pilona de FEDA.
Per als nens i nois que ho veiem, aquella sala de màquines era entrar en una altra dimensió i ens quedàvem meravellats, quan explicaves que havies aconseguit una connexió amb algú d’Austràlia fent rebotar l’ona de ràdio a la Lluna. Encara avui sembla increïble. C31LU, el teu codi de radioaficionat que sempre recordaré.
Has estat sempre un amant de la tecnologia i de la innovació. El primer telèfon mòbil que vaig veure va ser al teu cotxe; la primera vegada que vaig navegar per internet va ser a casa teva. Quan quasi ningú tenia ordinadors tu ja tenies un portàtil Macintosh.
Amb els anys vas passar de ser el pare del Marc a ser un amic, i un gran amic, un referent, un confident i quasi un segon pare.
Pepito, gràcies per tot el que ens has donat i ensenyat, pel teu afecte a les persones, pel teu humor i pel teu amor al nostre país. Gràcies per haver estat un gran i bon andorrà.
Pepito, ara ja has retrobat els teus millors amics, el Martí i el Jordi. DEP.