Coherència

Per al·lusions a les declaracions publicades ahir al Diari d’Andorra per part del Sr. Naudi, he de dir, en primer lloc, que és tot un orgull que un polític amb una experiència i bagatge polític com el seu es prengui la molèstia de dedicar-me aquests consells sobre coherència i, per suposat, els rebo de bon grat.

El Sr. conseller sembla força amoïnat per la possibilitat que s’acabi articulant una alternativa de cara a les properes comunals, però sobretot, pel fet que si jo hi participés hauria de “criticar el treball fet pel comú durant aquests quatre anys” i, per tant, em demana coherència amb el fet que jo n’he sigut partícip. Bé, respecte a això, potser el Sr. Naudi ignora que la meva tasca durant aquest mandat, més enllà de les que són pròpies a la conselleria de Cultura, Igualtat i Participació Ciutadana, ha estat també, juntament amb Josep Fusté, la de control i supervisió de la gestió comunal, segurament, des d’un punt de vista força més crític del que a molts els hauria agradat. La nostra participació a les juntes de govern, per exemple, no s’ha basat precisament a dir amén a tot, ans al contrari, si li anés bé de contrastar aquest fet amb els seus companys de partit en l’àmbit comunal, entendria que no hem sigut precisament planers a l’hora de debatre i defensar allò que crèiem més correcte i just per a la Massana i, sovint, aquesta insistència ha resultat positiva i s’han pogut revertir o millorar situacions o projectes.

Com el Sr. Naudi bé sap, el fet d’integrar una majoria fa que tot allò que s’hagi de discutir i debatre resti sovint en el si de la junta de govern. En això també penso que he estat coherent i he mantingut en tot moment aquest diàleg intern, precisament per no perjudicar l’acció comunal i també, val a dir, possibles perjudicis per accions d’alguns privats.

Precisament per coherència també, i vist que els darrers esdeveniments han creat força malestar dins les files de CC, em vaig posar humilment a disposició de la cònsol per fer el salt a l’oposició, un acte que em doldria moltíssim pel sol fet d’haver de renunciar a una conselleria la qual he gaudit i viscut molt intensament durant aquests anys, però que, d’altra banda, tampoc abandonaria del tot, ja que des de l’oposició seguiria participant a la comissió i seguir treballant per fer créixer el teixit cultural massanenc. Aquesta decisió penso que correspon, en part, a la cònsol, així com a la resta de consellers que actualment integren la majoria comunal, així que serà un afer que probablement entri a debat en els propers dies.

Continuem parlant de coherència, i en aquest sentit, celebro que el Sr. Naudi, tal com expressa en les seves declaracions, “no em diu que marxi del comú”, doncs, contràriament, no hauria estat gaire coherent respecte a quan ell mateix va deixar el grup parlamentari liberal a la legislatura del 2015 i un cop escindit, lluny d’abandonar l’escó, s’autoanomenava “conseller general de CC”. En aquest sentit, tot i que en premsa sovint se m’ha mencionat com a conseller comunal d’Acció, jo sempre m’he definit com a independent, doncs en sortir de Liberals, partit amb el qual vaig concórrer a les eleccions, entenia que això era el més coherent.

Sobre el supòsit que planteja a l’afirmar que “serà difícil d’explicar que quan arribin les eleccions, critiqui el treball fet pel comú durant aquests quatre anys”, m’agradaria tranquil·litzar-lo dient que si es donés aquesta hipotètica situació, lluny de la simple crítica, el que segurament faria, també per coherència, seria traslladar i proposar a la ciutadania tot allò que, al meu parer, seria el millor per a la parròquia. Lògicament, gràcies a l’experiència que m’ha proporcionat aquest mandat, puc copsar aquells punts a millorar. Això es traslladaria en noves propostes i també en millores o modificacions d’algunes línies d’actuació de l’actual gestió, doncs, per suposat, seria incoherent creure en la perfecció.

Com poden veure, el terme coherència és immensament ampli i interpretable, el que per a alguns és coherent per a altres pot ser tot el contrari, i com a clar exemple podríem mencionar la incoherència que suposa per a molts, en ple segle XXI, el fet de dedicar un sol minut de la tasca legislativa que li correspon al Consell General, a debatre aspectes tan personals com la vestimenta que es considera “apropiada”, la mida que ha de tenir una faldilla o jutjar si un conseller exhibeix un tatuatge o pírcing...

En fi, reitero el meu agraïment al Sr. Naudi pels consells que amablement m’ha dedicat i també aprofito per desitjar-li un molt bon mandat com a conseller general, tant per a ell com per al bé del conjunt d’Andorra.

* Guillem Forné, Conseller comunal de la Massana