El diví Juli (I)

Ningú no dubta que Juli Cèsar és una figura clau en la història universal. Va marcar profundament la seva època i de retruc la nostra, ja que som fills directes de Roma. Con era físicament? Com actuava? Com aconseguia un domini tan absolut sobre les legions? L’eximi historiador Suetoni (70-126 dC) ens en dona les claus.

Cèsar tenia, segons ell mateix, un llinatge diví que el predestinava des del seu naixement a les més grans gestes. Quan era qüestor va pronunciar un elogi fúnebre en honor de Júlia, tia paterna, i de Cornèlia, la seva esposa: “El llinatge matern de la meva tia procedeix dels reis, i el patern enllaça amb els déus immortals. En efecte, d’Ancus Marci venen els Marci Rex, nom que tingué la seva mare; els Julius, de Venus, a l’estirp de la qual pertany la nostra família. Així doncs, en els meus orígens hi són presents tant el caràcter sagrat dels reis, com la santedat dels déus.”

Escriu Suetoni sobre la seva ambició: “Com a qüestor (encarregat de les finances públiques) li va tocar en sort la Hispània Ulterior. Allà, en el recorregut que feia a través dels districtes judicials administrant justícia per delegació del pretor, va arribar a Gades (Cadis) i va parar esment en una representació d’Alexandre el Gran que hi havia a prop del temple d’Hèrcules, es va plànyer i, com fastiguejat de la seva inacció –perquè li semblava que encara no havia aconseguit cap èxit a l’edat que Alexandre ja havia sotmès el món–, sense perdre ni un instant, va sol·licitar amb insistència el seu llicenciament per cercar al més aviat possible ocasions de dur a terme empreses més ambicioses a Roma.”

“Amb el suport del sogre (Lucili Pisó) i del gendre (Gneu Pompeu) va triar la província de les Gàl·lies (la Gàl·lia Cisalpina, la Ilíria i després la Gàl·lia Cabelluda o Transalpina) que constituïen al seu entendre una font ideal de triomfs”, com així va ser. “Va afegir a costa seva noves legions a les que havia obtingut de l’estat, fins i tot una reclutada a la Gàl·lia Transalpina, a la qual va concedir en bloc el dret de ciutadania, després d’instruir-la d’acord amb la disciplina romana i de dotar-la de l’equipament dels romans. Des d’aleshores no va desaprofitar cap ocasió de guerra, ni tan sols si era injusta o arriscada, tot hostilitzant, sense que hi hagués cap provocació prèvia, tant els pobles aliats com els enemics i els bàrbars, fins a l’extrem que el Senat va decretar en una ocasió que calia enviar legats a investigar la situació de les Gàl·lies.” “Va duplicar a perpetuïtat la paga de les legions. De blat, sempre que n’hi havia a bastament, els en fornia sense límit ni mesura i, de tant en tant, donava a cada soldat un esclau del botí.”

Suetoni ens descriu la grandiositat de les cerimònies de celebració: “En acabar les guerres va celebrar cinc triomfs, quatre en el mateix mes [...]. Aquell dia també va pujar al Capitoli a la llum de les torxes que portaven en canelobres 40 elefants, disposats a la dreta i a l’esquerra de Cèsar”, però no tan sols feia guerres: “Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la República. Va reformar el calendari [...]. Va adequar l’any al curs del sol, de forma que tingués 365 dies, pel sistema de suprimir el mes intercalat i d’afegir-hi un dia cada quatre anys.” Va reformar també les lleis electorals: “Es va repartir amb el poble l’elecció dels magistrats aplicant el següent sistema: llevat dels qui aspiraven al consolat, de la resta de candidats, la meitat era elegida segons la voluntat del poble i l’altra segons una proposta de Cèsar, que feia pública distribuint arreu de les tribus (4 urbanes i 31 rurals) uns bans de breu contingut: ‘Cèsar, dictador, a tal tribu: us recomano a en tal i tal altre, a fi que obtinguin llur càrrec amb els vostres vots.” Va intervenir també directament en la demografia romana: “Va distribuir 80.000 ciutadans entre les colònies d’ultramar, però, al mateix temps, per evitar que l’escassa població de Roma no minvés, va prescriure que cap ciutadà major de 20 anys i menor de 40 que no estigués prestant serveis militars, no podia romandre fora d’Itàlia més de tres anys consecutius.”

Quin aspecte físic tenia el dictador? Suetoni ens n’aporta detalls: “Diu la tradició que feia una gran alçada, que tenia un color de pell pàl·lid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per bé que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i li agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis (epilèpsia) en plena activitat. El defecte de la calvície, el suportava molt malament, car hagué de veure-la sovint convertida en blanc de la riota dels seus detractors.”

I és que fins i tot els descendents dels déus tenen un taló d’Aquil·les.