L'Afganistan: l'únic que prohibeix l'educació secundària de les nenes

El crit d’alerta el va donar l’oficina de l’alt comissionat pels drets humans de les Nacions Unides el darrer 23 de gener: l’Afganistan és l’únic país del món que prohibeix l’educació secundària de les nenes, que es veuen obligades a interrompre la formació un cop compleixen els dotze anys. A la resta del món hi segueixen havent països on la falta de paritat en l’accés a l’escola secundària és encara molt gran, però el cas de l’Afganistan és especialment colpidor.

La seqüència dels fets, relatada per Adriana Vogelaar, cap d’educació de l’oficina de l’Unicef a l’Afganistan (coneguda com a ACO), ha anat així: “Quan vaig arribar al país, el maig del 2021, preveia dedicar-me a organitzar la tornada dels infants a l’escola i recuperar el temps perdut durant la pandèmia. Però amb l’arribada dels talibans al poder l’agost del 2021, ja el setembre del mateix any van prohibir que les nenes poguessin accedir a l’educació secundària. I el darrer mes de març, inici del nou curs escolar, els talibans van refusar per segona vegada aixecar la prohibició. Els somnis d’un milió d’adolescents van quedar esclafats i els reptes que tenim per davant com a Unicef s’han fet encara més grans.”

La feina de l’Unicef a rectificar aquesta situació continua. És una combinació d’esperança infatigable, treball dur, cap fred i pragmatisme per guanyar-se el respecte tàcit dels líders sèniors dels talibans i poder mantenir el diàleg obert. Amb el final de la guerra, l’Unicef ha pogut actuar en zones on abans no tenia accés, especialment zones rurals molt remotes, i desplegar els seus programes en educació, proveint escoles on abans no n’hi havia. Però les adolescents arreu del país han vist com les seves oportunitats laborals quedaven truncades i han patit un fortíssim impacte en la salut mental, en veure que les seves possibilitats de participar en la vida pública s’esvaïen. El programa d’educació en aquest país, que va començar amb una petició dels talibans que l’Unicef pagués els sous dels professors del sector públic, ha augmentat els darrers dos anys el seu pressupost dels 100 als 350 milions de dòlars. L’estratègia de l’Unicef se centra a mantenir les escoles obertes, aguantar la pressió i sensibilitzar tota la societat per ajudar-los a entendre els beneficis de l’educació.

Els talibans sí que accepten que hi hagi educació basada en la comunitat (coneguda com a CBE), que ha demostrat ser més resilient al conflicte que les escoles públiques, perquè són menys centralitzades i visibles, més flexibles, i possibiliten a les comunitats en zones remotes d’organitzar un accés segur i de qualitat a l’educació tant per a nenes com per a nens fora de les escoles públiques gestionades per l’estat, amb el suport actiu i la participació de la comunitat i els líders comunitaris.

Això comporta la creació de xures escolars, que són consells de direcció escolar, amb l’objectiu d’augmentar la implicació comunitària i abordar les barreres a l’educació de les nenes (especialment les nenes adolescents) a través d’aquesta estructura comunitària. A l’Afganistan, la mobilització comunitària és clau per la importància de les autoritats locals i informals en la presa de decisions a escala comunitària i per garantir la sostenibilitat dels resultats.

Les directrius de la política CBE s’han desenvolupat establint condicions mínimes i estàndards de qualitat, així com un pla d’estudis. L’Unicef s’ha trobat amb una gran demanda, arribant a 20.000 classes, on la majoria d’estudiants són nenes. L’Unicef també dona suport a l’educació en línia, televisió, ràdio o a casa, sense que això suposi una acceptació de l’statu quo actual. I tot això és només una part de la situació de la dona a l’Afganistan. No poden anar soles als parcs públics, anar al gimnàs, treballar per a una ONG (una prohibició estesa el 4 d’abril a les treballadores de les agències de les Nacions Unides, l’Unicef inclosa) o anar a la universitat. És una immensa pèrdua per a tota la societat afganesa no comptar amb elles per resoldre la crisi humanitària i socioeconòmica, i renunciar a la seva expertesa, la seva creativitat i al seu lideratge (paraules de Catherine Rusell, directora executiva de l’Unicef).

Des de l’any passat, Unicef Andorra dona suport al programa d’igualtat de gènere a l’Afganistan, una iniciativa transversal per millorar la situació de les nenes i dones en aquell país, i volem demanar el suport de la societat andorrana, especialment ara a causa de l’onzena edició dels nostres encants, la recaptació dels quals es dedicarà a aquest programa.

* Albert Mora, Director Unicef Andorra