L'expedició de Magalhaes (i II)

Pas de l’oceà Atlàntic al Pacífic.-

Tal com s’explicarà els vaixells van arribar a la costa oriental de Sud-amèrica, i van seguir cap al sud, és a dir més avall, seguint la costa. Arribaren a la desembocadura del riu de la Plata, pensant que seria l’entrada del pas cap l’altra banda. Allà no hi havia cap pas, de manera que van continuar baixant. Com més al sud anaven un terrible fred els va envoltar i finalment trobaren una entrada on el fred era màxim amb neu a les muntanyes. Era l’entrada cap al pas a l’oceà Pacífic que Magalhaes l’anomena Pas de Todos los Santos. (Més tard serà conegut com estret de Magallanes.) Era com un laberint de zones amples i altres d’estretes i amb un vent constant molt fort en contra (Pigafetta l’anomenava túnel del vent) tan fort que havien de fondejar i malgrat això les àncores eren arrancades del fons. Un nou inconvenient era la boira, que no deixava veure res. Junt amb aquesta geografia i meteorografia adversa, les provisions s’havien acabat, sense aigua potable i la debilitat de la llarga travessia més l’escorbut.

Dins del canal del veritable pas va tenir lloc un motí a la San Antonio on el capità opinava que era millor retornar i desistir de l’ideal de trobar un pas al mar oceà pacífic. El resultat va ser que aquest vaixell un bon matí havia desaparegut junt amb la nau Trinitat. Magalhaes malgrat totes les adversitats va continuar navegant fins a trobar una sortida cap un altre mar, van seguir i llavors navegar cap al nord seguint la costa i els perills (vent i boira) i els molts baixos i la multitud d’illes prop de la costa (avui dia territori xilè).

La nau Santiago va fer una via d’aigua per col·lidir amb un baix i s’enfonsà. Van salvar-lo possible i la tripulació es va repartir entre els vaixells restants.

Havia trobat el fabulós pas però es va desenganyar perquè no era una ruta a recomanar degut al temps perdut cercant la sortida, el vent en contra contínuament i els perills del fons que anaven trobant. A més d’això un cop a l’altre costat no sabien que es trobarien seguint cap al nord la nova costa desconeguda.

El cert és que sense tenir una referència d’on estaven i on situaven les illes de les espècies, van seguir cercant un vent i corrents favorables per girar cap l’oest, introduint-se en l’immens Oceà Pacífic que van a travessar totalment, passant tota mena de penalitats (gana, set, malalties, antropofàgia,etc.). Per un error de càlcul de Magalhaes, creia que les illes de les espècies estaven a la seva altura (en realitat estaven més al sud) i en realitat arribaren a les illes Marianes, unes milles abans que les Filipines. Els autòctons els van rebre amb curiositat i cercant també or van trobar enfrontaments amb els indígens locals. Més endavant, a les Filipines, Magalhaes morí per l’impacte d’una fletxa dels contraris a la illa de Mactan.

La resta de tripulacions necessitaven recuperar-se de les penalitats sofertes i tampoc hi havia suficients mariners per comandar la nau restant. Van decidir enfonsar la nau Concepció, amb múltiples vies d’aigua i amb la nau restant, la Victòria, calia tornar cap a casa. La creença general, en les condicions en què estava la tripulació i el vaixell restant, era millor i prudent retornar per la ruta ja coneguda i així van fer-ho. La nau restant capitanejada per Elcano en lloc que aventurar-se per l’altra banda del món van preferir prendre la ruta seguida per Magalhaes, travessar el Pacífic, passar a l’Atlàntic i llavors sense entrar en territori portuguès arribar a Espanya

Així van fer-ho i els pocs supervivents, suficients per comandar la nau restant, van arribar a Sanlúcar de Barrameda, lloc de sortida.

Segons Pigafetta la sorpresa va ser que els amotinats havien arribat abans i explicaren una història al seu favor en contra de Magalhaes. Es va obrir un judici per intentar aclarir-ho on Pigafetta va tenir un important paper a favor de Magallanes.

Resum i Resultats del viatge.

Econòmicament va ser un desastre complet. No portaven material per vendre, havien perdut quatre naus i una bona part de la tripulació inicial. Des del punt de vista de descobrir una nova ruta, el pas efectivament el van descobrir i descriure però per l’època del vaixells de vela no era gens recomanable. Les condicions adverses de vent, boira, fred i corrents feien un pas perillós i lent. La volta al món no es va realitzar doncs de les Filipines van tornar sense fer part de la ruta de circumnavegar el món que faltava. Van escollir i aprofitar la ruta recent coneguda per Magalhaes.

Per consegüent la proesa d’aquest intrèpid navegant era important, malgrat el fracàs general i cal reconèixer el valor, la decisió i la determinació d’apostar per una empresa extraordinària i molt perillosa del Capità Fernando de Magalhaes patrocinada per l’emperador d’Espanya Carles I.