L'amor no és una estafa ens diu la Shakira

Ràbia, tristesa, enuig, aversió, inseguretat, alegria, sorpresa, esperança, satisfacció... emocions vives que dia rere dia sentim en les relacions que mantenim al nostre voltant. Situacions diverses que ens provoquen aquests i altres sentiments de forma constant. Com les gestionem?

Com moltes i molts ja sabreu, la Shakira ens ha delectat amb una altra de les seves creacions musicals, mitjançant la qual, mostra, expressa i deixa anar allò que sent. Una fórmula insigne de pair la seva vivència.

Una prova més de l’evolució emocional que estem vivint. Els dos membres, caps d’una família ja no troben altre camí que no sigui el de continuar endavant des de la distància relacional, i per tant, emocional. Fracàs o aprenentatge? Subjectivament, palesament la segona. Veiem les coses com som, no com són.

Gràcies a l’esforç de milers i milers de persones durant dècades per millorar el benestar social, avui gaudim de drets que ens permeten ser més nosaltres i actuar com nosaltres decidim. Tenim més llibertat i poder d’acció. Evidentment, aquesta evolució emocional ens duu, en ocasions, a circumstàncies desplaents. Aquests moments reben aquest nom, desplaents o altre sinònim que us plagui més, perquè no en sabem prou. Perquè anem amb l’automàtic posat i no parem atenció a petits detalls conductuals de la nostra vida diària, que marcarien la diferència i podrien ajudar-nos a esdevenir millors persones, millors companys i companyes i des d’aquí crear tota mena de relacions sanes, satisfactòries i equilibrades.

Però és difícil, i com que no resulta un requisit immediat per poder continuar estant vius, optem per destinar els nostres esforços en altres afers molt allunyats de la consciència emocional, en els que el nostre inconscient s’hi troba benestant, i així encara tenim una societat de persones castrades emocionalment, i dic encara, perquè confio en un futur millor, en el qual tinguem més valor les persones que tots aquests altres afers que alimenten el nostre automàtic i el nostre inconscient.

Benvinguda, Shakira, i felicitats per arribar al quilòmetre de la vida en el qual el perdó es fa conscient. T’hi ha tocat arribar des d’una actitud autodidacta, com la majoria de les persones que hi arribem i evitem així la neurosi, perquè l’educació emocional ha mancat amb anterioritat i actualment es permet que hi comenci a ser present.

Som una olla barrejada d’opinions, preferències i pensaments dissemblants i això no canviarà ni ha de canviar. Com més diversitat, més evolució, més riquesa en valors i més opcions. El que pot millorar i està a les nostres mans és el com. Oi que gràcies a milers i milers de persones hem arribat a avui?, i l’avui és diferent de l’ahir? Doncs és la nostra responsabilitat construir un demà millor i això rau en l’actitud que adoptem en edat adulta, i que, per tant, mostrem i transferim a les generacions que venen. Aprenem per imitació i som un reflex dels nostres anteriors. Us convido a recuperar l’article publicat en aquest diari en data 18 de març d’aquest any, que rep el títol “Aprenem conscientment dels nostres errors?” en el qual parlo de la reeducació en edat adulta per tal d’ampliar aquest concepte i possibilitat.

En aquest aspecte, l’educació emocional i la intel·ligència emocional en són dues grans influents. Val a dir que l’escola ha de tenir un protagonisme important en aquesta requesta, no s’hi val a badar, no obstant això, la responsabilitat principal rau en el si familiar.

For a Better Future; Reciclem-nos, reeduquem-nos, conscienciem-nos, hi tenim molt a guanyar.