Assemblea

Dijous es va celebrar una altra vegada l’assemblea general ordinària de la Federació de la Gent Gran del Principat. Una vegada més, membres de les associacions parroquials van omplir la sala del Centre de Congressos en una reunió que és més aviat de retrobada que executiva, perquè els assistents acostumen a aprovar o ratificar les decisions prèvies de la Junta Directiva, i aquesta vegada no hi va haver excepcions.

També és habitual l’assistència, en llocs preferents, de les autoritats nacionals i locals: el cap de Govern, les ministres de Salut i Benestar Social, el cònsol major de la capital...

Més de quatre mil cinc-cents electors entre els més de deu mil pensionistes de la CASS és un cabal de vots prou nombrós per merèixer una atenció que, d’altra banda, generalment han mostrat sempre els representants de les institucions, encara que, com aquest vegada, no hi hagi comicis en un horitzó immediat.

El president, Fèlix Zapatero, va repassar les reivindicacions del col·lectiu, algunes arrossegades des de fa anys i, una vegada més, es van fer promeses i anuncis, com ara la gratuïtat de les instal·lacions dels Serradells per als més grans de 65 anys, que va avançar el cònsol Astrié, o la propera realització dels avenços en atencions de salut, com ara els serveis de podologia als CAP, d’entrada en servei proper, segons el cap de l’executiu. Anuncis rebuts amb aplaudiments espontanis i sincers per la gent magna present.

I, acabat el protocol, el berenar i el ball. Aquest darrer, una demostració de la vitalitat d’homes i dones que es mantenen amb una forma envejable, tot i les dècades i lustres acumulats.

A la tardor arribarà la segona gran convocatòria, la diada solemne amb la missa al Santuari de Meritxell i el dinar a la sala de festes del complex d’Encamp, l’altre recinte del país amb prou capacitat, si no per encabir els milers de membres de les associacions parroquials, com a mínim sí perquè en pugui reunir una nodrida representació.

Com en el cas de la Fira de la capital, és un moment de trobades i retrobades, en aquest cas de les persones de la tercera edat, que en diuen, de les diferents parròquies. Disposats i disposades a passar una bona estona, animats i animades a seguir el ritme de la música, o bé els que, conscients de la seva poca traça per a la dansa, prefereixen recórrer taules per anar saludant amistats i coneguts.

Les dades de l’exercici de l’any passat van ser molt ben rebudes i aprovades, totes, per assentiment. I de l’acta anterior al programa d’activitats per al futur immediat. Com els relleus en diversos càrrecs directius, per sort, una vegada més, sense causes biològiques.

Els anys semblaria que no passessin per als assistents, i les absències no són necessàriament per traspassos. Com he dit, la capacitat de la sala, tot i que gran, no és suficient, ni de lluny, per acollir els deu mil pensionistes censats a la CASS; gairebé un miler més que l’any passat. I que continuï creixent, tot i el problema econòmic, com va avançant l’esperança de vida dels habitants de les Valls, una de les més altes d’Europa, gràcies al bon clima i els costums saludables de les nostres gents.

Un any més de trobades i retrobades, amb més festa que decisions i tràmits. Però en cap cas, esperem i desitgem, un any menys.