No hi ha salut, sense salut mental

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental es defineix com “un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat”.

Aquesta setmana que deixem enrere s’ha celebrat la quarta edició de la Setmana Europea de la Salut Mental (EMHW) sota el lema Comunitats mentalment saludables.

La salut mental és universal i essencial per a les comunitats pròsperes. L'objectiu de la Setmana de la conscienciació d’enguany ha estat augmentar la comprensió i l'aprenentatge sobre la salut mental a les nostres comunitats, escoles, llocs de treball i llars perquè tota la ciutadania pugui prosperar i créixer de forma adequada en cada etapa de la vida.

Malauradament, les persones que pateixen una malaltia mental avui en dia encara poden ser una diana de prejudicis, d’idees negatives i falses i, en alguns casos, de rebuig social i discriminació. I quan parlem d’addiccions, la situació es complica encara més, si és que pot ser, tant per a la persona malalta com per a la seva família i el seu entorn, que pateixen també tot l’estigma associat.

La pandèmia producte de la covid-19 va provocar un augment considerable de trastorns mentals, alhora que s’han aguditzat alguns de ja existents. La crisi econòmica també és un factor que afecta i posa en risc de forma directa el benestar emocional de moltes persones, entre altres conseqüències.

Segons les últimes dades facilitades pel cap d’àrea de Salut Mental del SAAS, el Dr. Carlos Mur, l’últim any s’han arribat a atendre més de 40.000 visites relacionades amb aquesta patologia. Les xifres espanten, i no només per la quantitat, sinó perquè el sistema no està dotat dels recursos necessaris per fer front a la demanda i donar el servei i l’atenció necessàries.

Tal com ha indicat el cap d’àrea, actualment hi ha 172 persones pendents de ser ateses en àrees de psicologia i psiquiatria, i 23 persones per ubicar dins de la Unitat de Conductes Addictives (UCA). Estem parlant, doncs, que a dia d’avui hi ha 200 persones amb derivacions esperant una primera visita. Estem arribant tard i malament.

És, per tant, preocupant pensar fins a quin punt hem d’arribar per poder aplicar les mesures i dotar dels recursos necessaris per fer front a la situació actual. El mes de febrer del 2022 es va aprovar el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA), un programa molt ambiciós que el sistema no acaba de desplegar, entre altres coses per falta de base ferma on poder aplicar-lo amb èxit.

I és de rebut posar sobre la taula les addiccions, una de les àrees més castigades per la manca de recursos i suport per part de l’Administració que arrosseguem fa anys, tant pel que fa a la prevenció i l’atenció al malalt durant el tractament, com a l’acompanyament psicològic als familiars.

Els problemes de salut mental es poden tractar i es pot assolir la recuperació o bé permetre que la persona pugui tenir una millor qualitat de vida. Per això cal reformular l’actual servei a la Unitat de Conductes Addictives, assegurant en tot moment l’anonimat dels usuaris i protegint-ne la intimitat, amb un canvi d’ubicació amb un únic accés comú, ja que en la majoria dels casos aquest punt arriba a generar mes autoestigma.

Tenim també la campanya contra l’estigma paralitzada des de fa un any. És una de les accions més urgents a dur a terme per sensibilitzar tota la població, donar visibilitat i promoure la desestigmatització. Una prevenció efectiva pot reduir el risc de desenvolupar un problema de salut mental. Cal reduir els factors de risc i enfortir els factors de protecció.

I és que gaudir d’una ciutadania amb salut mental i benestar emocional és una qüestió de comunitat. Al marge de les mancances existents a les administracions competents, hi ha associacions que sumen esforços pel bé comú en aquest àmbit, com ara els grups d’ajuda mútua organitzats per l’associació Projecte Vida, formats per persones que comparteixen circumstàncies, problemes comuns, es donen suport i s'aporten experiències.

Els grups d’ajuda son fonamentals per a l’autoconeixement, ja que proporcionen l’acceptació i la comprensió, en certa manera, de la malaltia que es pateix. Aquestes trobades fan que tant els malalts com els seus familiars sentin que tenen suport dins d’un espai que els resulta còmode, i són un petit raig de sol per a moltes persones que pateixen les conseqüències de les addiccions.

*Sílvia Alves, Vocal de Concòrdia