La Tina, una donassa

Hem acomiadat la Tina, dona lluitadora exemplar com la que més. Per qui no ho sapigui, la Tina no va tenir una vida fàcil. Va ser abandonada per la seva mare. Al cap dels anys, el seu home, l’Ike Turner, no l’estimava, li pegava i no li permetia que gaudís dels beneficis econòmics del seu art a l’escenari, ell ho custodiava. Sortosament, la dècada dels 80 va conèixer l’Erwin Bach, amb qui ha estat fins als seus últims dies, i amb el qual han gaudit una relació des de l’amor, el respecte i la confiança.

L’escenari i l’espectacle eren la seva teràpia, la seva escapatòria per on canalitzava tot el seu dolor. Allí la seva sabotejadora no podia amb ella, perquè a l’escenari podíem veure la Tina autèntica, en essència. No obstant... quan l’espectacle s’acabava, s’ho tornava a trobar... Dolor emocional molt profund, en èpoques en què no es parlava d’emocions i per tant era molt fàcil que el dolor emocional es traduís en neurosi, per nul·la gestió d’aquest.

Així com comparteixo amb el poble l’exemple de la Shakira com a dona que viu una situació molt comuna en l’actualitat, puc dir que gràcies a dones com la Tina, l’esforç que va fer i el dolor que va suportar, a data d’avui les dones ens podem permetre ser nosaltres mateixes, posar límits i dir no a situacions abusives, i dir no a relacions desigualitàries, deixar endarrere persones que no ens fan bé, creure en el nostre potencial i seguir camí cap al nostre objectiu, meta o il·lusió. Dir-li a la nostra sabotejadora, “Prou! Ara no m’interessa escoltar-te, ara faré el que em convé per molt difícil que sigui, amb molta por, faré el pas cap a una vida millor.”

I d’aquesta manera, pas a pas, construir relacions millors i més sanes, des de la igualtat. És complicat perquè cada persona es troba en un kilòmetre diferent de la seva vida, i per tant veu i interpreta les situacions de diferent forma, per això és difícil, però és possible; per un present i un futur millors.

Gràcies, Tina, per no rendir-te i per seguir sempre endavant. Sent tu mateixa, sortint de la zona de confort des de la por i la valentia vas aconseguir gaudir de la teva vida i escollir amb qui estar molt ben acompanyada, vas aconseguir el benestar que et mereixies. Tant fou així que l’any 1989 va crear el seu single: “The Best” conegut per tothom i que tant ens agrada.

Ara queda un dol per a les persones que t’han estimat, Tina. Un dol que cadascú portarà amb la seva capacitat de gestió emocional. Hi ha dos requisits per poder vivenciar un dol d’un ésser estimat des de l’amor i no des del dolor, culpa, impotència... Un és que estiguem entrenats i entrenades emocionalment, és a dir, que estiguem connectats a les nostres emocions i ens permetem el temps per sentir-les, quelcom que en termes generals la nostra societat ben poc practica. I l’altre requisit és que en vida haguem gaudit amb aquella persona, l’haguem estimat i li haguem destinat l’atenció que mereix. En aquests casos, acceptar i agrair és l’antídot per poder seguir i si aquests dos factors hi són presents, és menys dolorós i més fàcil naturalitzar-ho.

Evidentment que això s’aplica en casos com el de la Tina, que se n’ha anat als seus 83 anys d’edat. Cal dir que l’ésser humà no està programat per veure morir un fill o filla, parlaríem d’una altra casuística.

Així doncs, la Tina ens deixa un llegat destacable, no sols amb la música amb la qual ens ha delectat durant dècades, sinó també amb l’exemple de donassa que ha estat, capaç, determinada, audaç, coratjosa... Descansa en pau.

* Fàtima Bentoldrà, Coach i Docent