L'alcohol, vist per un abstemi

L’alcoholisme és un tema cabdal, ja que està relacionat amb les addiccions, la salut, la vulnerabilitat, els abusos sexuals, els accidents de trànsit, etc. Per combatre’l, es parla de fer una llei de l’alcohol. Potser sí que cal regular millor el sector, però implementar una llista de prohibicions no em sembla la solució més efectiva per als joves.

Per més que aquesta llei no arribi a una prohibició total, lamentablement em temo que si s’introdueixen noves restriccions als menors, la llei serà interpretada per molts pares com que “els menors no haurien de beure” i, per tant, “cal fer tot el possible per evitar que beguin”. I aquí està l’error, al meu entendre. De fet, l’alcohol és un element social mil·lenari molt arrelat en la nostra cultura. És present a celebracions familiars i esdeveniments diversos, on podem observar pares i mares bevent, rient i passant-s’ho la mar de bé. No tindria sentit que aquests pares i mares després diguessin als seus fills: “Nen, tu no pots beure, és dolent, és perillós, etcètera.” Seria un missatge sense cap mena de credibilitat.

En alguns estats dels Estats Units se’n prohibeix el consum a menors, encara que sigui a casa i amb la supervisió dels pares. Volem anar per aquest camí? Jo crec que és contraproduent, perquè desempodera i infantilitza els adolescents. Els crea un tabú. El resultat és que, alguns, beuen d’amagat, i d’altres, quan arriben als divuit, s’excedeixen com un volcà en erupció. No saben beure. No n’han après. Ningú els n’ha ensenyat. I per aprendre a beure, és necessari... —a veure si ho endevinen... —beure! És clar! Les classes teòriques estan bé, però no es pot comprendre què és l’alcohol fins que el sents baixar per la teva pròpia gola. Per tant, proposo que els pares i mares, i els adults en general, s’ofereixin als adolescents (si ells volen, és clar) per ensenyar-los a beure de forma moderada i responsable. Com en moltes altres realitats, l’alcohol té avantatges i inconvenients, riscos i oportunitats. Per una altra banda, hauríem de fomentar el debat entre els mateixos adolescents. Em pregunto amb quins ulls veuen ells aquest tema.

No sé si creure en això dels “col·lectius de risc”. Tots tenim debilitats; tots som alcohòlics en potència. I amb un nombre prou alt de copes coll avall, tots podem arribar a fer barbaritats. Per tant, tots som col·lectiu de risc en certa mesura.

Tenint en compte això, semblaria que el prohibicionisme proteccionista (que és aquell que, independentment de la teva voluntat, preventivament prohibeix coses “pel teu bé”, per allò de “protegir-te” de tota mena de “perills”) serà més efectiu si persegueix erradicar l’alcohol de forma universal, és a dir, prohibint l’alcohol a tothom i arreu del món. Escoltin, per mi endavant, cap problema. De totes maneres jo no bec pràcticament mai. Però com ho implementem? Posem un policia darrere de cada ciutadà les vint-i-quatre hores per vigilar-lo? I, més enllà d’això, em pregunto: com que som éssers “dèbils” i “vulnerables”, hem de renunciar a la llibertat de decidir sobre el nostre propi cos, en pro d’un estat que ens ha de supervisar i controlar? I finalment, afegeixo: estem disposats —o més aviat hauria de dir “Estan vostès disposats...”— a renunciar al petit gran plaer de fer unes cervesetes amb els amics, familiars, amants, animals de companyia o amb qui sigui, després d’una duríssima jornada laboral?