No són els nostres fills, però també són la nostra responsabilitat

El Dia contra el Treball Infantil, el 12 de juny, ens recorda que els nens i nenes han d'estar jugant i aprenent, no treballant. Aquest dia no és una data de triomf ni de consciència, és només un recordatori d'acció, un problema que ha de ser erradicat de la nostra societat amb caràcter d’urgència.

El treball infantil priva els nens i nenes del seu dret a l'educació i el joc, els exposa a abusos i violència, posa en perill la consecució de l'equitat social, abocant els infants a la pobresa i misèria sense cap possibilitat d’avançar i prosperar en el seu benestar i en el de les seves famílies.

Els avenços per erradicar el treball infantil s'han estancat per primera vegada des de fa 20 anys i s'ha invertit la tendència cap a la disminució, que venia registrant una important reducció de 94 milions del 2000 al 2016. La Covid-19 i el consegüent tancament d'escoles no estan sinó precipitant més nens i nenes a aquesta situació (UNICEF 2022).

Aproximadament 160 milions de nenes i nens d'entre 5 i 17 anys treballen. Gairebé la meitat estan fent treballs que posen en risc la seva salut i les seves vides.

A finals del 2023 prop de 9 milions de nens més corren el risc de veure’s abocats a la realització de treball infantil a conseqüència de la pandèmia. Aquesta xifra podria augmentar a 46 milions si no s'adopten mesures de protecció social.

L'absència d'escolarització incideix més en les nenes i nens de més curta edat. Quasi el 30% dels nens de 5 a 11 anys en treball infantil no estan escolaritzats arreu del món. Una situació molt crítica i preocupant que no ens hauria de deixar indiferents.

Moltes associacions, fundacions, governs, etc. lluiten per combatre aquesta xacra, però no n’hi ha prou. Les dades parlen per si soles. Cal més implicació social, pública i privada. Cal més participació, més ajudes, més recursos i finançament. Cal ser més conscient i implicar-se, rebaixar les nostres ambicions i desitjos per col·laborar i contribuir a millorar la vida dels altres.

Cooperand dedica els seus esforços per assistir infants que la pandèmia ha desarrelat, desubicat i privat de les aules i els joc i els ha abocat a guanyar-se la vida als carrers sense cap esperança.

Bequem nens i nenes, joves i adolescents. Prestem servei a dones en risc i famílies que ho han perdut tot. Cobrim docents que assisteixen els més petits per compensar els anys de confinaments i tancament d’escoles per problemes socials i polítics a la regió. Oferim servei terapèutic a aquelles persones més oblidades de les zones més deprimides. Servim suplements a infants que només gaudeixen d’un àpat al dia. Formem i certifiquem joves en les TIC per llaurar-se un futur digne. Acompanyem amb personal qualificat centenars de famílies i menors entre psicòlogues, psicopedagogues, professors, tècnics i educadors.

La situació de milions d’infants hauria de ser d’interès públic i un deute social derivat d’una obligació moral a què ningú de nosaltres hauria d’estar exempt. No són els nostres fills, és cert, però també són la nostra responsabilitat. Continuar amb els braços plegats sense voler “mirar” no sols no aporta res, sinó que serem un cec més que seguirà queixant-se del rumb d’aquest món egoista i incert mentre no fem res al respecte.

Desperta’t, informa’t, sensibilitza’t, mou-te, col·labora i siguis part activa d’un futur més educat, humà, just i sostenible, on les oportunitats de créixer puguin ser accessibles a tothom.