Igualtat és conciliació i corresponsabilitat

Què és la corresponsabilitat? La corresponsabilitat és el repartiment igualitari de les tasques domèstiques i de cura entre homes i dones. És, per tant, que dediquem la mateixa quantitat d’hores a netejar, cuinar, posar rentadores, estendre, planxar, canviar bolquers, dutxar i alimentar nadons, aixecar-se de matinada per donar de menjar i calmar, cuidar infants i/o persones dependents, persones grans, persones amb diversitat funcional, etc.

Però per fer-se corresponsables de forma equilibrada i igualitària cal, primer de tot, poder conciliar la vida laboral amb la personal, la familiar, la domèstica i la social.

Com conciliem? Fomentant la prestació de la jornada laboral amb flexibilitat i adaptada a les necessitats de cada persona. Tal com ens vam veure obligats i obligades a fer durant la pandèmia, es tracta d’evolucionar d’una cultura de feina presencial i fiscalitzadora a una de flexible i per objectius. És a dir, sempre en funció de la disponibilitat organitzativa, teletreballar, donar permisos i hores que ja es recuperaran, deixar anar a l’espectacle de final de curs i a portar els infants a la metgessa o al metge, poder cuidar durant el temps requerit els pares i les mares amb alguna malaltia i fer torns seguits als comerços que estan lligats per un horari d’atenció al públic. Potser fins i tot explorar la possibilitat de tancar els establiments més aviat, com fan la majoria de països desenvolupats i d’estats de dret moderns.

Corresponsabilitat és que la Maria i en Joan, quan tenen una filla o un fill, tinguin el mateix temps de baixa per maternitat i per paternitat, que l’Estat no li digui a la Maria que és ella qui té el rol de passar més temps encarregant-se de la cura, l’atenció i la reproducció de la vida; mentre que en Joan ha de reincorporar-se a la feina en un mes, perquè estructuralment li donem el rol de sustentador econòmic que gairebé no ha de paralitzar la seva carrera professional. Corresponsabilitat és ampliar la baixa per maternitat i per paternitat i igualar-la. Corresponsabilitat també és que, si en Joan i la Maria treballen a la mateixa empresa o Administració, s’hagin de repartir el període de compactació per cura de nadons de 40 dies a 20 dies per a cadascun, i que no sigui la Maria, com sempre, qui agafa els 40 dies i qui deixa en parèntesi encara més temps el seu espai de creixement laboral. Corresponsabilitat són els anuncis d’Andorra Telecom i altres organitzacions mostrant homes fent “tasques tradicionalment feminitzades” (i infravalorades).

Afortunadament, aviat disposarem d’indicadors quantitatius i qualitatius que analitzin aquestes situacions gràcies a l’Observatori de la Igualtat (Llei 6/2022, art. 35).

Aquesta tasca és competència de tots els partits polítics. Perquè la igualtat també és política, però sobretot és apartidista. És una necessitat que beneficia tothom independentment de la cosmovisió de la vida i la societat.

Però és que, a més a més de ser una qüestió d’igualtat, justícia i llibertat, en essència de Drets Humans i d’Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’agenda 2030 (ODS-ONU); també és una qüestió d’eficiència econòmica: de disminució de l’absentisme, de retenció del talent i prevenció de la seva fuga, de millora del clima laboral, d’augment de la motivació i d’augment de la productivitat. És a dir, de benefici social, però també econòmic.

I com s’aconsegueix fomentar la conciliació i la corresponsabilitat en l’àmbit organitzatiu? Amb una eina molt pràctica, fonamental i integral que es basa en estàndards internacionals i és tot un èxit a molts països: els plans d’igualtat.

Per tendir cap a la igualtat encara queda molt camí per recórrer... Per cert! Ja que parlem d’igualtat... segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el feminisme és “el conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten el moviment a favor de la igualtat entre dones i homes”. Si creus en la igualtat, ets feminista.

* Nabil Bettaoui Sánchez, Politòleg especialista en igualtat