Obrir camins al coneixement

La creació de la Secció Acadèmica del Coneixement per la SAC (Societat Andorrana de Ciències), l’any 2019, va seu un nou pas, un obrir camí d’aquesta entitat sempre amatent i disposada a facilitar l’intercanvi de coneixements i la transmissió cultural. En les darreres quatre dècades, la SAC ha configurat tota una sèrie d’accions, conferències, jornades, trobades i diades clarament enfocades a la divulgació de les ciències en tots els seus vessants i a deixar-ne constància, traslladant en forma de llibre les idees, els estudis, els resultats de les investigacions perquè no es dilueixin, no s’esfumin i, preservades, quedin com a eina per a la societat actual i per a les generacions futures. És aquesta una de les virtuts de la SAC, tenir la voluntat de ser receptacle, de fer de dipòsit, perquè en el moment que algú tingui la necessitat o la curiositat d’aprendre sobre un aspecte concret, pugui obrir la porta del rebost i entrar a nodrir-se de cultura i de coneixement.

Direm encara que les publicacions impreses de la SAC, amb l’adveniment de les TIC (tecnologies de la informació i les comunicacions), gràcies al repositori digital, sempre obert, han guanyat en accessibilitat i comoditat de consulta.

Amb la Secció Acadèmica del Coneixement el ventall per renovar i fer córrer l’aire guanya amplitud i embranzida. El reconeixement a la tasca del membres que la formen, incorpora talent i saviesa, experiència. Ho expressava la presidenta de la SAC, Àngels Mach, en el parlament de constitució: “Vol acollir aquelles persones que s’han destacat en algun dels possibles àmbits del coneixement i que, amb ell i de manera generosa, han implicat positivament Andorra.” Voldria recalcar aquest “positivament”, perquè és la base de la prosperitat social i econòmica, el fonament imprescindible per poder bastir les empreses humanes, ja siguin en un àmbit personal o casolà o bé de caire col·lectiu i d’abast més ampli. Sense el factor positiu, sense la idea sensata, sense l’actitud assenyada, ens distraurien el soroll del vilipendi, les formes barroeres i les aptituds mediocres que avui en dia malauradament campen a la lleugera, creant rancúnies, mala maror. Per això l’actitud positiva, que no vol dir que sigui acrítica, té tant de valor social, perquè només amb respecte i educació podem considerar el diàleg i els raonaments com a eina per avançar.

En un altre punt del seu discurs, la presidenta de la SAC afirmava: “Andorra ha estat agosarada i ho ha de continuar sent. Ningú farà per nosaltres el que només nosaltres podem fer. Els petits només units són prou forts per a continuar sent, d’aquí que aquesta Secció aplegui tots els àmbits del coneixement.”

La segona fornada de membres de la Secció, era presentada aquest dimecres en un acte celebrat a l’entrada del Consell General, un espai, la sala de la planta baixa, ja amb molts actes oberts celebrats allí, que aporta dignitat i profunditat històrica.

Abans, en sessió ordinària, havia estat elegit president de la Secció Acadèmica del Coneixement Joan Massa, succeint Antoni Morell. El Joan Massa va fer un parlament dels que en escoltar-los, agraeixes i interioritzes, perquè quan un discurs sap recalar en els albors del pensament i lligar-los al present, s’eixamplen tots els sentits, s’activen els ressorts cognitius, ens sentim a gust mentalment parlant.

Per ordre alfabètic entraven: Roser Bastida, Artur Blasco, Eugeni Bregolat, Pierre Campmajó, Josep Dallerès, Joan Ganyet, Ramon Ganyet, Ramon Gual, Jean Guilaine, Gina Lenzi, Magda Marquet, Michel Martzluff, Joan Obiols, Ermengol Puig, Maria Reig i Jaume Riba. Noms darrere els quals hi ha idees i accions, iniciatives i raonaments, ments obertes i compromeses, investigació i bellesa. Faran digna la base principal de la Secció, la que resa: “Davant la importància del coneixement i la cultura, i pel que suposa per al futur, Andorra, també ha de disposar dels organismes, institucions o entitats que fomentin i divulguin l’accés al saber en tots els dominis i el posin a l’abast dels seus habitants i de la comunitat internacional, i en definitiva acompanyin, reconeguin i incentivin aquells que s’hi dediquen, en interès d’una vida millor per a les noves generacions.”