La fiscalitat de les transmissions lucratives al Principat d'Andorra

En primer lloc, cal recordar que a Andorra no tenim un impost sobre successions i donacions (ISD) que gravi les persones físiques quan reben béns o drets a través d’una transmissió lucra­tiva.

Per transmissió lucrativa ens referim a aquella en què no hi ha contraprestació, ja sigui per la mort del transmitent, és a dir, transmissions lucratives mortis-causa (herències), o bé per la voluntat en vida del donant, és a dir, transmissions lucratives inter-vivos (donacions).

Tot i que l’hereu o donatari no ha de tributar per no existir un ISD a Andorra, la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) permetia gravar les rendes associades als actius transmesos per herència o donació amb excepció en ambdós casos dels guanys de capital.

Els guanys de capital es generen per les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest per alteració en la seva com­posició, excepte que per aplicació de la Llei de l’IRPF es considerin rendes. Per exemple, si es transmeten unes accions, unes joies o una obra d’art, es generarien guanys o pèrdues de capital.

La Llei 5/2023, de 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, publicada al BOPA de 8 de febrer de 2023 (llei), recull una reforma fiscal que augmentarà la pressió fiscal o, si més no, pretén garantir uns ingressos mínims per a l’Estat en línia amb les tendències internacionals. Tot i que la majoria de les disposicions de la llei entraran en vigor l’1 de gener de 2024, aquesta llei preveu una modificació que va entrar en vigor des de la seva publicació i, a més, amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2015.

És sobre aquesta disposició retroactiva sobre la qual aprofundiré perquè afecta el tractament de les transmissions lucratives en l’IRPF. Anticipo que aquest canvi és beneficiós per a l’obligat tributari i s’allunya de les línies mestres de la llei d’augmentar la tributació.

Abans de l’entrada en vigor de la llei, els guanys de capital latents en els actius del difunt quedaven exempts de l’IRPF del difunt mentre l’hereu els rebia al seu valor de mercat a la data de la defunció. Pel que fa a les donacions entre familiars fins al tercer grau, s’entenia que no hi havia guany de capital en els elements patrimonials transmesos pel donant si bé es mantenia el cost originari dels actius que tingués al donant.

Doncs bé, la situació es manté amb la llei però tècnicament es tracta com una exempció no només en herències, sinó també en donacions familiars. Ara bé, el canvi més rellevant és que l’exempció ara (i sempre) s’estén a qualsevol renda associada als actius transmesos. És a dir, s’hi inclouen els increments de valor dels elements patrimonials transmesos.

Per exemple, si el que es transmet és un actiu d’un negoci, la renda es qualificaria com d’activitat econòmica, i ara quedaria exempta de tributació en el difunt i en el donant pel cas de donacions familiars. Un exemple de renda del capital mobiliari seria la transmissió d’un bo o lletra del tresor, i la renda que hi pugui ser de la seva transmissió quedarà igualment exempta. En aquest punt, és important asse­nyalar que la consulta CV0187-2020, del 28 de juliol del 2020, evacuada pel departament de Tributs i de Fronteres (DTF), establia que la transmissió d’un negoci, ja fos per herència o donació familiar, ocasionava que el rendiment d’activitat econòmica quedés gravat perquè no es tractava d’un guany de capital que era l’únic cas que la normativa deixava sense gravar. En idèntic sentit, però en relació amb productes de renda fixa, es va pronunciar el DTF a la consulta CV0229-2021, de 15 de desembre de 2021, que també confirmava que la norma no protegia els rendiments de capital mobiliari amb ocasió d’herències o donacions familiars com sí que passa amb els guanys de capital en els termes abans esmentats.

En resum, des de la publicació de la llei, i amb efectes des de l’entrada en vigor de l’IRPF a Andorra, és a dir, l’1 de gener de 2015, qualsevol tipus de renda associada amb els elements patrimonials transmesos per herència o donació familiar estaran exempts de l’IRPF per al transmitent. En el cas d’herència, el receptor rebrà els actius a valor de mercat a la data de defunció mentre que en cas de donació familiar fins al tercer es mantindrà la data d’adquisició i el valor fiscal originari pel donatari. Qualsevol altre tipus de donació fora de l’àmbit familiar, com ja es preveia abans, aflorarà la renda o guany de capital corresponent que tributarà a l’IRPF del donant mentre que el donatari rebria els elements patrimonials a valor de mercat.

Aquest canvi normatiu atorga més seguretat jurídica a les transmissions lucratives, que com s’ha vist, havia generat controvèrsia en les consultes tributàries esmentades que varen confirmar la literalitat del redactat de la norma originària. Ara, i amb caràcter retroactiu, el canvi normatiu aclareix la situació. Aquest nou marc jurídic no només obre possibilitats per a una millor planificació de les herències i donacions a Andorra, sinó que pot obrir la porta a sol·licitar la devolució de l’IRPF abonat en nom del difunt o pel donant en donacions familiars en aplicació del criteri anterior que ha quedat superat i derogat.

*David Bescós, Director de Planificació Patrimonial de Creand Crèdit Andorrà