El Broadway de Ziegfeld

Si ens atenem a allò que diuen que “darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona”, Anna Held seria qui va estar darrere de Florenz Ziegfeld, el poderós productor teatral i musical de Broadway.

Confesso que d’adolescent m’agradava molt la revista musical, allò que es coneixia popularment com a espectacles de varietés. Els pares m’hi portaven perquè a ells els encantava aquell gènere tan divertit i dinàmic. Per la festa major del meu poble, any rere any, hi desfilava la companyia de Matias Colsada amb les vedets més rutilants del Paral·lel de Barcelona. Recordo molt bé l’Ethel Rojo, que va ser una de les meves preferides. M’atreia aquell tipus d’espectacle que més tard em duria a conèixer el seu origen i les grans produccions internacionals que es programaven arreu, especialment a París, Londres o Nova York.

A Espanya, amb la mort del dictador Francisco Franco, la revista va anar perdent pistonada; s’imposaria el destape i els locals d’aquest nou tipus d’oci cercarien altres sortides amb un erotisme més atrevit i potser més descarat; ho entenc perquè la repressió durant el franquisme havia estat ferotge.

M’entusiasmava escoltar la sintonia musical que utilitzava Colsada per presentar i promocionar les seves revistes amb aquella lletra que deia: “Somos las chicas alegres que trajo Colsada para quitarles el mal humor.” I és que la fórmula d’èxit de la revista no era cap altra que l’humor, senyoretes de bandera que cantaven i ballaven i una posada en escena sumptuosa que acabava amb una apoteosi final emulant l’estil Busby Berkeley de Hollywood.

Si he volgut citar la meva experiència d’afeccionat a la revista és per parlar de la gènesi del vodevil, que òbviament tenia el principal escenari a la ciutat de París. El model ideal era el del Folies Bergère, que Florenz Ziegfeld copiaria sense escrúpols per als seus xous de Broadway. I aquí és on volia arribar per destacar Anna Held, una jueva nascuda a Varsòvia el 1872 que fugiria de Polònia als nou anys amb els pares a causa de les persecucions antisemites. El destí no seria cap altre que la capital del Sena.

No farem aquí la biografia de l’Anna Held, que va ser actriu de teatre i de varietés, sinó que explicarem que gràcies a ella, l’omnipotent Florenz Ziegfeld, nascut a Chicago, exportaria, tirant pel dret, com he dit abans, el patró del Folies Bergère a l’epicentre del món de l’espectacle nord-americà, que era Broadway, i el carrer 42 en particular. A la capital de França l’Anna treballava en teatrets jueus i a la mort del pare es traslladaria a Londres. Espavilada com ella sola i sense por a ensenyar les cames dalt de l’escenari, es casaria amb un uruguaià i seria una de les primeres dones a conduir cotxe i anar amb bicicleta, tot un atreviment a l’època. Ziegfeld, que viatjava sovint a Europa, va topar amb l’Anna i sense pensar-s’ho dos cops la va convidar a anar amb ell a la ciutat dels gratacels, on seria rebuda com una celebritat gràcies a una campanya publicitària ben orquestrada prèviament pel mateix Ziegfeld que despertaria l’interès del públic molt abans que desembarquessin a Manhattan.

El que vull dir amb tot això és que Anna Held va ser la figura clau perquè Ziegfeld Follies se situés dalt de tot del rànquing del show business de Broadway. Ella va saber influir i aconsellar per aconseguir aquell top ten artístic tan identificatiu i característic de Nova York. De fet, Florenz i Anna serien parella durant un temps, però ell, titllat de pocavergonya, acabaria abandonant-la per casar-se amb la també actriu Billie Burke. En el món del cinema, a part del biopic El Gran Ziegfeld, del 1936, guanyadora de tres premis Oscar, a mi personalment m’agrada molt la cinta de Willyam Wyler del 1968, Funny Girl, que suposava el debut cinematogràfic de Barbra Streisand amb Walter Pidgeon fent de Ziegfeld. Per cert, aquest darrer mes d’abril la Streisand ha bufat 81 espelmes.

L’èxit i la fama empresarial de Ziegfeld no l’eximiria de ser un poca-solta com ja he assenyalat. A part de deixar plantada l’Anna, va tenir les penques de no preocupar-se per la seva salut quan ella va caure malalta amb molt mal pronòstic, i ni tan sols va tenir la decència d’assistir al seu funeral. Tristament, Anna Held moriria a la Gran Poma als 46 anys. Cría cuervos... que es diu en castellà!