Balanç i perspectives de futur dels 30 anys d'Andorra a les Nacions Unides

El 28 de juliol de 1993 la bandera del Principat d’Andorra onejava per primera vegada a la seu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a Nova York, en presència de l’aleshores cap de Govern, Òscar Ribas Reig, i del secretari general de l’ONU, Boutros Boutros-Ghali. El nostre país es convertia en el 184è estat membre de l’organisme internacional per antonomàsia.

L’aprovació de la Constitució, el març del 1993, va comportar una nova realitat amb la consolidació d’un llarg camí de reformes i la modernització de les institucions amb l’assentament de la sobirania popular i de la separació de poders, com també el reconeixement de la personalitat jurídica internacional. La Constitució bastia els pilars d’un sistema coherent adaptat a la realitat del nostre entorn a les acaballes del segle XX. Andorra no podia viure permanentment en una letargia i en un aïllament –secular– que, certament, va ser clau per preservar les nostres especificitats, però que ja no tenia sentit mantenir en una Andorra enclavada en l’àmbit comunitari europeu i en un context internacional en què el final de la guerra freda va fer revitalitzar el multilateralisme amb l’esperança d’establir un nou ordre mundial que tenia com a eix principal unir forces per mantenir la pau i la seguretat internacionals.

Demanar l’ingrés a l’ONU va ser una de les decisions més importants i encertades de la història contemporània del nostre país. Malgrat tenir una llarga història de pau, convivència i tolerància, era del tot necessari tenir presència i veu fora de les nostres fronteres, i estar alineats amb el dret internacional. I al llarg d’aquestes tres dècades hem aconseguit el reconeixement internacional d’Andorra, i formar part de l’ONU ha estat, sense cap mena de dubte, la clau de volta.

Andorra comparteix plenament els valors de l’ONU, com són el diàleg, l’equilibri, la tolerància, el respecte i la solidaritat, i la Declaració Universal dels Drets Humans hi és vigent en aplicació de l’article 5 de la Constitució. El valor del vot del nostre país és el mateix que el de la resta d’estats membres de les Nacions Unides, i som part integrant dels treballs de l’organització. Per posar només un exemple del paper que podem tenir i al qual sovint no es dona la importància que es mereix, els petits estats van ser clau per a l’establiment de la Cort Penal Internacional (CPI). Una delegació andorrana va ser part activa el 1998 en la redacció de l’Estatut de Roma, que va crear la CPI, una institució imprescindible per fer justícia en cas de crims contra la humanitat. Així, una de les nacions més petites del món es va convertir en una de les primeres a ratificar l’Estatut de Roma.

El nostre paper prop de les Nacions Unides és rellevant, amb la participació en un gran nombre de reunions internacionals, en què s’escolta la nostra veu, les nostres aportacions i les nostres contribucions en qüestions tan importants com la protecció dels infants, l’educació o la igualtat de gènere. L’adopció de convenis en l’àmbit dels drets humans o de la lluita contra el canvi climàtic ens ha permès modernitzar la legislació interna amb una millora de la seguretat jurídica dels ciutadans i de la situació personal i social de les persones més vulnerables.

El pròxim mes de setembre, amb motiu de la 78a sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides, un dels fòrums polítics de més alt nivell, tindré l’ocasió d’exposar els avenços que ha fet el nostre país per accelerar la implantació dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que configuren l’Agenda 2030; una trobada de dignataris cabdal i que serà el preàmbul de la Cimera per al futur que se celebrarà l’any que ve. Des d’aquesta perspectiva, Andorra està plenament compromesa en l’acompliment d’aquests objectius i, en concret, aportarà el seu suport a la defensa de les regions de muntanya com la nostra, molt vulnerables al canvi climàtic.

Les Nacions Unides són el bressol del multilateralisme, l’instrument que ens ha de permetre fer front als reptes globals, per aconseguir un món millor per a les nostres poblacions, i una eina per garantir la pau i la resolució dels conflictes. Al llarg d’aquests trenta anys, Andorra ha anat forjant el seu lloc i ha assumit un rol exemplar en el concert de les Nacions Unides, i durant els pròxims anys hem de seguir adoptant amb fermesa i convicció el full de ruta dels valors universals de la pau, la seguretat i la justícia. Des del Govern que encapçalo, i que d’acord amb l’article 72.2 de la nostra Constitució dirigeix la política internacional, no defallirem en aquest objectiu.

*Xavier Espot Zamora, Cap de Govern