Insòlit?

De ben segur, o almenys probablement, els padrins i padrines diran (diem) que no recorden sis persones ateses a l’hospital per cops de calor, com va ser necessari fa uns dies. De sis, només un va resultar afectat quan treballava a l’aire lliure i el quintet restant, en activitats d’oci. Es veu que no es van assabentar de les recomanacions que havia fet el Govern, com acostuma a passar. Tot i la petitesa del país, el mitjà més consultat són les xarxes d’internet, i encara.

Tot i les evidències, encara continuarà abundant la nòmina de negacionistes del canvi climàtic. Però les estadístiques són tossudes. I segons s’ha pogut llegir, les temperatures mitjanes a Europa han augmentat de dos graus i mig i les d’Amèrica, de dos graus (centígrads, perquè ens entenguem).

Potser l’escalfament no és tan sols resultat de l’activitat humana, per molt que cada vegada sembla que ens donin més estímuls per patir “escalfaments” i males llunes. I això no s’ha acabat, segons diuen els entesos. Quan la calor passa de ser tema de converses d’ascensors a problema de salut pública, es legitimen comentaris com aquest.

No costa gens d’imaginar com s’ho deuen haver passat els qui, sense dates alternatives per agafar les vacances, hagin triat aprofitar-les per visitar la vall dels Reis, a Egipte, on van superar els cinquanta graus, o Atenes, on van tancar l’Acròpolis als visitants en les hores punta de la calor.

No calia anar tan lluny. En aquest mateix Diari es va poder veure la fotografia d’un termòmetre digital de carrer marcant els quaranta, i no eren anys, ni peces de música lleugera. És clar que aquests instruments per mesurar calor o fred són ben inexactes o donen resultats ben diferents si es troben al sol –com semblava el cas– o a l’ombra.

En veure a l’obra d’enfront de casa un dels treballadors amb el casc rodejat d’una mena de corona vermella inflada, que recordava un salvavides, la primera reacció va ser riure. Però la veritat és que calia veure-ho com una mesura de prudència ben adient. Precaució que sembla haver estat ben estesa entre els treballadors exposats a l’astre rei per obligació si tornem a la lectura de la notícia: només un dels sis pacients tractats al centre hospitalari ho va ser per una afectació quan treballava a l’aire lliure i els altres cinc quan es dedicaven a activitats de lleure.

Potser es va tractar d’un cas semblant al de les cremades pel sol a les platges, que acostumen a patir-les més els tristos vinguts de nord enllà, pel to de pell i també perquè la sensació de frescor de l’aigua i de la brisa és ben enganyosa. L’equivalent aquí són les insolacions a la cara dels esquiadors en la temporada alta, sovint pel reflex de les ulleres d’efecte mirall.

En tot cas, hom intueix que un dels factors que van portar a patir els cops de calor va ser la falta de costum de registrar –potser més exactament patir– calorades tan fortes. Esperem que no s’arribi a confirmar també l’auguri de mancança greu de neu, quan arribi el moment. Perquè tot i les bones voluntats i esperances mostrades respecte de la diversificació econòmica, encara no s’ha trobat una alternativa veritablement rendible al turisme, ni els pagesos al conreu del tabac, que també va creixent arreu, amb l’inevitable risc de les pedregades.