Carta oberta a la majoria que ens governa (i II)

Deia ahir que l’expatriació massiva de residents a la Seu d’Urgell no podia ser el pal de paller de la política de vivenda nacional, per inviabilitat política, institucional i, entre nosaltres, moral. És obvi que es pot albirar un increment natural de transfronterers, amb el benentès que es produeixi amb la complicitat dels nostres veïns i al ritme que els sigui adient.

Andorra es troba avui en la fase més aguda d’una clara emergència habitacional, que té tota la pinta d’esdevenir crònica i estructural. El proppassat mes de gener, davant la comissió legislativa de Justícia i Interior, jo mateix deia el següent: “S’ha de fer una inversió massiva i decidida en habitatge, perquè no se n’ha fet suficient, ni prou ràpid ni prou intensa.”

Pocs mesos després, en una excel·lent iniciativa, el Govern anunciava la compra i lloguer de diversos edificis i el desbloqueig d’una cinquantena de milions d’euros, i amb l’acord gairebé unànime del Consell General semblava que per fi es prenien mesures més decidides per fer front al problema.

No n’hi ha prou. És imprescindible seguir invertint intensament en els propers anys, de tal manera que es vagi configurant un parc d’habitatge de titularitat pública i/o publicoprivada o privada de preu assequible que estabilitzi el mercat de lloguer. Potser no cal arribar al 40% de la ciutat de Viena –referent mundial en la matèria, i no precisament governada per comunistes–, però sí el 9% de la Unió Europea com a horitzó (Andorra avui està al zero coma poc per cent, Espanya al 2,5). Perquè, desenganyem-nos d’una vegada, ni el mercat ho arreglarà tot sol, ni cap propietari, per més que es liberalitzin altra vegada els preus, farà pisos a preu assequible si no se li cedeix un ter­reny gratis que li permeti abaratir costos i trobar rendibilitat.

Per tant, cal agafar el bou per les banyes i fer-ho immediatament si volem que hi hagi repercussió real al mercat en el curt i mitjà termini. Per totes aquestes raons, proposo les línies d’actuació següents:

1. Pròrroga automàtica indefinida dels contractes de lloguer vençuts, amb un augment tolerat màxim igual a l’IPC, fins que minvi la carestia d’habitatge a preu assequible.

2. Mobilització de 250 milions d’euros en els propers cinc anys per ampliar el programa de compra, rehabilitació i promoció de vivenda digna a preu assequible. Per als qui s’hagin espantat, incloc aquí partides dels pressupostos anuals del Govern i dels comuns, crèdits extraordinaris, inversió en espècie (terrenys, pisos, edificis), inversió de les parapúbliques i inversió privada al Fons de l’habitatge, amb les garanties estatals que s’escaiguin.

3. Treure dels llimbs en què es troba el Fons de l’habitatge, ideat fa més de dos anys però inactiu, qui sap per què, encara ara.

4. Dotar de més recursos legals, humans i materials l’Institut de l’habitatge, per tal que pugui desenvolupar eficientment les seves funcions i, en especial, ser proactiu en la recerca de pisos buits o en desús, contactar amb els seus propietaris i valorar les condicions sota les quals es podrien incorporar al mercat de lloguer.

5. Fer avinent als comuns que estem en un coll d’ampolla preocupant i que també ells han de ser corresponsables en l’esforç de finançament de la promoció pública de vivenda, ja sigui en partida pressupostària o amb cessions obligatòries finalistes, en la posada a disposició de terrenys i/o edificis i en l’agilitació en la tramesa de dades dels contractes de lloguer.

6. Convidar els propietaris, bona part dels quals entenen la gravetat del moment, i no han enviat cartes de desnonament ni proposat augments abusius del preu del lloguer, a no empitjorar encara més la situació amb exigències forassenyades de liberalització total i immediata dels augments de preu.

Faig aquestes reflexions des del meu profund convenciment que són, ara per ara, algunes de les que haurien de ser debatudes en profunditat i esmenades, si escau, i millorades. El moment és greu, espero que com a comunitat política sabrem reaccionar a temps.

*Marc Vila Amigó, Raonador del Ciutadà