Reflexió estiuenca

Estem al mes d’agost i els ritmés canvien. Per als que depenen del turisme estem en època punta, per a la majoria és època de vacances. Per a la majoria de les famílies empresàries les urgències del dia a dia per sostenir l’empresa eliminen dedicació a la temàtica familiar de l’empresa familiar. De vegades aquesta posposició és deguda a no haver de fer front a temes en els quals la càrrega sentimental pot ser elevada, o que poden portar a discussions amb persones de relació estreta.

Una de les característiques definitòries de les empreses familiars és la vocació de continuïtat, i les vacances poden ser un bon moment en què, allunyats de les pressions diàries, posar els llums llargs i començar a pensar en el futur de la nostra família empresària. Futur vol dir pensar a escala generacional; en els fills o inclús en els nets.

El futur és incert, però l’estem construint avui. Hi ha qui el deixa en mans dels designis divins i hi ha qui el planifica; pensant, com va dir Peter Druker, que “planificar no és pensar en les decisions de demà, sinó en les conseqüències que demà tindran les decisions d’avui”.

La planificació del futur de la família empresària té una sistemàtica en la qual un extern amb experiència pot ajudar a fer el camí, però és cada família empresària la que ha de donar la seva resposta concreta als reptes.

La primera qüestió és tenir clar per què continuar amb l’empresa. Per què no venem o tanquem l’empresa?, perquè continuar és una opció, no una obligació. Per què ho farà la generació següent? En cas de continuar, per què tots junts? El dividend per capita a la pròxima generació es mantindrà? La poda pot enfortir l’empresa. En cas de continuar s’hauran de planificar diverses qüestions.

Com implicarem els continuadors, sense coartar la seva capacitat de decisió lliure? Com els formarem en els coneixements i habilitats necessàries per als seus rols com a treballadors, directius, governadors o propietaris? Com professionalitzem les persones, sistemes i estructures de l’empresa i de la família? Quin ha de ser el model de relacions bidireccionals entre l’empresa i la família?, és a dir, què pot esperar la família de l’empresa?, i què està disposada a fer la família per l’empresa? Quines són les normes que han de regir aquesta relació?

Finalment, i no menys important: quina és la planificació dels diferents relleus? Qui dirigirà el dia a dia de l’empresa? Qui la governarà decidint l’estratègia i qui la porta a la pràctica? De qui serà la propietat? I qui liderarà la família? En el fundador aquestes quatre funcions solen coincidir en una mateixa persona, amb el que fàcilment s’oblida que són diferents. Tota planificació requereix l’establiment de fites amb calendari.

No pretenc amb aquestes reflexions arruïnar-li les vacances a ningú, però aquestes poden ser un bon moment per pensar tranquil·lament sobre la continuïtat de la nostra empresa familiar posant fil a l’agulla, per començar a fer feina a la tornada.

Fresques i reflexives vacances!

* Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries