Llocs i espais

L’informe Report Card núm. 17 del Centre d’Investigació d’UNICEF - Innocenti analitza l’estat dels països més rics del món quant a l’oferta d’entorns saludables per als infants. Tenen aigua no contaminada que puguin beure? Aire de bona qualitat per respirar? Estan les seves llars lliures de plom i floridura? Quants infants viuen en condicions d’amuntegament a les seves cases? Quants tenen accés a zones verdes per jugar a resguard del trànsit?

Les dades mostren que la riquesa d’un país no garanteix un entorn saludable. Massa infants es veuen privats de viure en llars saludables, la qual cosa malmet de manera irreversible el seu benestar actual i futur. Aquest informe evidencia una imatge més complexa, observant més enllà de l’entorn immediat i ampliant-lo fins a abastar el món sencer. Als països relativament adaptats a la infància, els nivells insostenibles de consum suposen una amenaça, tant per als infants a escala mundial com per a les generacions futures.

Quina classe de món heretaran? L’informe mostra que cap país té un registre mediambiental sistemàticament positiu. Tots els països han d’emprendre accions, a nivell local i mundial, i assumir la seva responsabilitat per oferir a tots els infants entorns segurs i saludables, tant ara com en el futur.

Als països més rics del món, un de cada vint-i-cinc infants sofreix intoxicació per plom; una substància tòxica que és responsable de més defuncions que la malària, la guerra i el terrorisme, o els desastres naturals. El plom pot entrar al torrent sanguini dels infants mentre juguen, es disfressen o pinten, per exemple. No sols afecta les funcions fisiològiques dels infants, sinó que produeix efectes adversos en la capacitat d’atenció, memòria i les habilitats de planificació i resolució de problemes.

La contaminació per plaguicides (relacionada amb la leucèmia i endarreriments en el desenvolupament) pot malmetre els sistemes nerviós, cardiovascular, digestiu, reproductor, endocrí, sanguini i immune del nen o nena. A la República Txeca, Polònia, Bèlgica, Israel i als Països Baixos, més d’un de cada 12 infants viu en zones amb risc elevat de contaminació per plaguicides.

La contaminació acústica (la més elevada es troba a Malta, Països Baixos i Portugal) es relaciona amb diversos efectes adversos per a la salut, com a complicacions per als nounats, estrès, i problemes en el funcionament cognitiu i el rendiment escolar. Els principals factors de risc ambientals en la llar que contribueixen a causar infeccions de les vies respiratòries superiors, asma i bronquitis.

A Dinamarca, França, Espanya, el Regne Unit, Islàndia, Hongria i Portugal, més d’un de cada cinc infants es troba exposat a humitats i floridura; a Xipre i Turquia, la proporció és superior a un de cada tres.

En set països hi ha amuntegament en més d’una de cada quatre cases; una situació que afecta negativament els resultats de l’aprenentatge infantil. Tenir un espai silenciós propi ofereix tant privacitat com un ambient adequat per a l’estudi.

Al país mitjà, un de cada set joves de 15 anys manca del seu propi escriptori i un lloc tranquil en el qual estudiar.

Les zones verdes, que l’OMS assenyalava com un dels factors determinants socials de la salut, es correlacionen de manera positiva amb la satisfacció dels joves amb la vida. Finlàndia està al capdavant quant a zones verdes urbanes, seguida de prop per Islàndia i Lituània. Les ciutats d’Israel i la República de Corea són les menys verdes.

Els accidents de trànsit es troben entre les principals causes de mortalitat infantil a tot el món. Al país mitjà, es perden 1,34 anys de vida sana per cada mil infants a causa d’accidents de trànsit.

Les desigualtats respecte a com afecten els entorns a la infància són evidents no sols entre països, sinó també dins d’aquests. Les llars pobres s’enfronten a majors riscos quant a contaminació de l’aire en llocs tancats, accés a aigua salubre i no contaminada, i viure en cases fosques. Entre 31 països europeus, era dues vegades més probable que les llars pobres amb infants presentessin amuntegament i tinguessin majors dificultats per mantenir la casa calenta, que les llars no pobres amb infants. Els infants que viuen en llars més pobres s’enfronten a riscos i perills majors, i solen habitar barris de pitjor qualitat amb menys espais per jugar.

Encara que els infants no haurien de suportar la càrrega d’haver de rescatar el planeta, la falta d’acció per part dels dirigents mundials ha provocat que adolescents i joves liderin mobilitzacions pel clima a tot el món. Per continuar influint en les decisions actuals, els infants i joves necessiten estar recolzats per coneixements, aptituds i oportunitats. Molts infants continuen sense rebre formació sobre problemes mundials, com el canvi climàtic. De mitjana, només el 76% dels infants van dir conèixer o estar molt familiaritzats amb el canvi climàtic i l’escalfament global, obtenint el percentatge més alt la República de Corea (88%).

Els joves se senten angoixats per la salut i el futur del planeta. Una enquesta que abastava sis països de renda alta va informar que gairebé la meitat dels joves estaven preocupats pel medi ambient, fins al punt que afectava la seva vida quotidiana i la seva satisfacció amb la vida. Prop de 6 de cada 10 creuen que els governs els han fallat quan es refereix al medi ambient. Dos de cada cinc tenen dubtes sobre tenir fills en el futur, a causa de la crisi climàtica.

Els infants necessiten entorns saludables i segurs en els quals prosperar. Per corregir les injustícies i danys, i reconèixer els drets ambientals infantils, es necessiten mesures sobre polítiques en tots els nivells. Si es volen trobar solucions mundials, fa falta cooperació internacional, però els països individualment també poden i han d’abordar els problemes per millorar els entorns en els quals viuen i es desenvolupen els infants, per al que recomanem el següent: centrar-se en la infància ara per protegir el seu futur, millorar els entorns dels infants més vulnerables, garantir que les polítiques ambientals estiguin adaptades a la infància, involucrar als infants, els principals actors rellevants del futur, i assumir una responsabilitat mundial, ara i en el futur.

*Albert Mora, Director d’Unicef Andorra