Tornada

Després de la darrera reunió del Govern, dimecres passat, la “superministra” Marsol va fer balanç de situació, que venia a confirmar la reaparició de la malaltia del coronavirus (covid-19) en aquestes valls, segons recollia el Diari:

“El contagi de covid manté ingressades quatre persones al centre hospitalari, totes elles a habitacions de planta. Marsol ha indicat que hi ha 35 casos actius amb el virus, entre els quals hi ha 18 persones afectades pel brot detectat al centre sociosanitari d'El Cedre, dels quals 13 són residents i 5 són professionals del geriàtric. Dos dels padrins d’El Cedre són dos dels malalts amb el virus internats a l'hospital”.

Les dades sanitàries dels afectats pel virus indiquen que no tenen la nova variant que Marsol ha recordat que es considera “que és més contagiosa, però més lleu” i ha assenyalat que tots els positius tenen variants ja conegudes. I ha incidit que malgrat que no totes les persones que tinguin covid ho comuniquen al sistema sanitari, no hi ha un increment dels casos, ja que se sabria pel resultat de les analítiques que es fan de les aigües residuals.

Obrim parèntesi: les aigües residuals permeten establir estadístiques de virus, bacteris i tot un seguit de substàncies –estupefaents inclosos– prèviament consumits per la població i posteriorment excretats.

Temps enrere s’havia parlat de la perspectiva d’un rebrot en l’època de la grip comuna, amb el fred de la tardor i l’hivern. Però amb aquesta irregularitat climàtica i meteorològica, de canvi, les previsions es fan més i més complicades, fins al punt que ens semblaria tornar a les èpoques en què ens malfiàvem per sistema dels homes –i les poques dones aleshores– “del temps”, que actualment no només encerten, sinó que fixen fins i tot les hores i minuts dels canvis del vent, els trons o les pluges.

Tornem, però, a les noves manifestacions de la maleïda pandèmia. Al Principat veí del sud del Runer, els diaris rigorosos xifraven els casos actius en uns quatre-cents cinquanta, aproximadament.

A aquestes “alçades de la pel·lícula”, com s’acostuma a dir, es van retallant, si no desapareixen, les especulacions sobre els orígens de la malaltia, encara majoritàriament situats a la Xina: la ingesta de ratpenats, el singular animaló anomenat pangolí, o la sortida indesitjada del virus directament d’un laboratori científic i experimental.

El cas és que l’Organització Mundial de la Salut ha tornat a demanar als governs del món que “no abaixin la guàrdia” davant d’una amenaça que persisteix, al punt que els contagis van augmentar globalment més del vuitanta per cent entre el deu de juliol o el sis de l’agost en curs.

Sense intenció de crítica ni de ridiculització, això es feia públic pocs dies després que el Consell de Ministres espanyol (el quatre de juliol) declarés oficialment la fi de la “crisi sanitària”.

A la fi, com preguntava La Trinca, “i nosaltres què hem de fer?”. La por és i sempre serà lliure, fomentada fins i tot per una OMS, quan diu que ens anem preparant per a una propera pandèmia que serà encara bastant pitjor –ho deia el director general de l’organització, Tedros Adhanom Gebreyesus en persona.

En contrast, tornant a la compareixença pública de dimecres, Conxita Marsol remarcava que “el brot preocupa i se’n fa el seguiment, però no alarma” i s’espera que sigui una situació “puntual i que en pocs dies remeti”. La ministra ha destacat que “no s'ha previst fer cap reforç de mesures” de restricció pel coronavirus i que els centres sociosanitaris tenen els seus protocols per actuar quan hi ha contagis de covid.

El més assenyat sembla que és fer cas a les autoritats (també en el sentit d’“auctoritas”) més properes i no cridar el mal temps, ni caure en el catastrofisme; encara menys en el pànic invalidant. Quan arribi el moment, si arriba, ja ens avisaran, i a temps. Probablement, ens tornarien a cridar a vacunar-nos, com en les campanyes anteriors. Mentrestant, i aviat, la vacuna que arriba i que hauríem de rebre, és la de la grip “comuna”. No només per evitar-la, amb les molèsties corresponents, també per consciència social, per evitar la falsa alarma personal per confusió amb la SARS, i indirectament per evitar la saturació del sistema de salut.