Els orfes digitals i el llibre de la selva

Rudyard Kipling fou un escriptor britànic que el 1894 va escriure un conte titulat El llibre de la selva, en què el protagonista, un nen de dos anys que es diu Mowgli i que és abandonat pels seus progenitors a la selva, és criat pels llops. Gràcies als altres animals que se’n fan càrrec, com l’os Baloo i la pantera Bagheera, aprèn la llei de la selva i pot sobreviure com si fos un animal més.

La història de Mowgli ens serveix per parlar dels orfes digitals, que són tots els menors que han nascut i viscut rodejats de tecnologia, però que alhora estan mancats d’una guia o un camí que els indiqui com han d’actuar de manera segura i responsable a internet. Els progenitors, les mares i els pares, els hem donat accés total a dispositius com els telèfons mòbils, però sense establir prohibicions concretes, controls tecnològics o pautes bàsiques de ciberseguretat.

Aquesta és la raó per la qual aquests menors, tot i tenir progenitors que els cuiden la seva salut, educació i alimentació, es coneixen com a orfes digitals. És un concepte que segons el diccionari fa referència a aquella persona que ha quedat sense emparança, és a dir, sense resguard o protecció i, per tant, sense les mínimes competències necessàries per al benestar personal i desenvolupament social. Això limita les oportunitats dels menors a participar activament en la societat digital i els condemna a no tenir les mateixes oportunitats que la resta. En una paraula: els fa més vulnerables.

La raó principal d’aquesta incongruència és que els progenitors, que som els principals proveïdors de tecnologia dels nostres fills, els entreguem sense gaire reflexió tota mena de mòbils, tauletes i altres artefactes connectats a internet, però oblidem de proveir-los prèviament de les habilitats necessàries perquè els facin anar de manera segura i responsable. És una deficiència en la seva educació digital que contradiu el principi bàsic informador de qualsevol decisió en què hi ha un menor involucrat: actuar sempre en defensa del seu interès superior.

Els progenitors tenim ara una tasca educativa suplementària a les habituals i és preparar als nostres fills per al món digital, la qual cosa vol dir proporcionar-los les competències digitals que necessiten per esdevenir ciutadans sans i responsables en l’entorn digital. Es tracta d’una funció educativa que ja podem aprendre i practicar gràcies al que es coneix com a marc de competències digitals per a la ciutadania –DigComp 2.2–, creat per la Unió Europea el 2010.

La competència digital s’ha definit com l’ús segur, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge, en el treball i per la participació en la societat, així com la interacció amb aquestes. Inclou la cerca i gestió d’informació i dades, la comunicació i la col·laboració, la creació de continguts digitals incloent-hi la programació, la seguretat, i fins i tot el benestar digital i les competències relacionades amb la ciberseguretat i la resolució de problemes.

Quedeu-vos amb el nom del marc de competències digitals, DigComp 2.2, perquè en sentirem a parlar i molt, ja que ha arribat per donar resposta a aquesta deficiència en l’aprenentatge per part dels ciutadans de les necessàries competències digitals. Al capdavall, als progenitors també ens donarà els coneixements, les habilitats i les actituds imprescindibles per l’aprenentatge d’estratègies i valors per fer un ús responsable, segur i adequat d’internet per a nosaltres, i per extensió també per als nostres fills menors.

* Ramon Arnó Torrades, Ceo de la Familia Digital